dimecres, 28 de gener del 2015

Paraules dels tertulians: Primavera, estiu, etcètera

Tastar el record

Primavera, estiu, etcétera (La Magrana, 2011) és la primera novel·la de l’enigmàtica escriptora Marta Rojals (La Palma d’Ebre, 1975). Com a Salinger (El guardián entre el centeno, 1978), Rojals evita aparèixer en públic, presentar els seus llibres, signar-los. Aquesta manca d’una imatge pública a l’ús ha orientat tot l’interès cap la seva obra, sorprenent per la seva maduresa literària. Segons l’autora, aquesta novel·la va sortir a la llum després de la lectura de La força de la gravetat, d’en Francesc Serés. Aquest conjunt de disset relats li va obrir la porta a Rojals per poder explicar coses petites. Va entendre que la recuperació del món rural de la Ribera d’Ebre i d’una època, la infància i l’adolescència, era possible.

A Primavera, estiu, etcètera l’Èlia, una arquitecta de trenta-quatre anys que està vivint un moment de crisi personal (la seva parella l’ha deixada) i professional (el despatx on treballa es veu afectat per la difícil situació de la construcció), torna al seu poble per Tots Sants per fer la visita de rigor a la tomba de la seva mare i passar unes dies amb el seu pare i la seva tia. Enmig d’un present caracteritzat per la desorientació i la decepció, l’Èlia va recuperant el seu passat. Aquest retorn té dos moments diferenciats: els primers dies de novembre i les vacances de Nadal. Tot i que el present correspongui a la tardor i a l’hivern, el títol de la novel·la sembla al·ludir a la infància i a l’adolescència que, amb una extraordinària capacitat d’evocació, van emergint, i són l’arrel d’unes relacions i uns afectes amb comptes pendents que s’han de saldar.

L’Èlia que havia emigrat a Barcelona plena d’il·lusions i fugint del món rural ara se sent cansada i amb el desencant propi de qui ha perdut el sentiment de pertinença, perquè ni és de la ciutat ni del poble.  La gran ciutat que representava el paradís anhelat, tot i que a la novel·la és absent, impulsa la narradora cap el món rural, on arriba confosa i desenganyada. La vida de poble, per la seva banda, no és presentada de manera idealitzada ni molt menys. Al poble l’esquena i les mans es queixen quan es torna del tros, la vigilància i la xafarderia són policies de primer ordre, l’aire nou que arriba amb els forasters és vist com extravagància o com un món del que s’ha de fugir; però el poble, per l’Èlia, és la possibilitat de desintoxicació de la ciutat i, sobretot, de reconstrucció personal. 

La novel·la va combinant passat, present i futur. Com la magdalena de Proust, l’aire i el paisatge de la Ribera de l’Ebre provoquen salts al passat molt significatius perquè l’Èlia necessita explicar-se, capbussar-se en els seus orígens per saber qui és i tornar a reconduir la seva vida.

Altra de les singularitats de la novel·la és la llengua. Marta Rojals fa parlar els seus personatges amb el català col·loquial de la Ribera de l’Ebre. El reflex d’aquesta varietat dialectal i d’aquest registre es recull en la reproducció ortogràfica dels traços fonètics, en els trets morfosintàctics o lèxics, i en els girs i recursos de l’oralitat.

—Ui, doncs jo, ara que m’hi fixo, ja no sé ni qué dic ni com ho dic. Quan arribo al poble sí que torno a enganxar l’accent, però necessito uns dies d’immersió completa, i quan estic a punt de recuperar-me del tot ja hai de tornar. A Barcelona hai perdut molt. Quan vai arribar, la meitat de les coses les havia de traduir, que si panís, que si moixó, i ara ja no em surten per falta de pràctica. I el “lo”... (i em sap molt greu, eh?), però per avorriment que se me’n fotin, a Barcelona ja el tinc desterrat.

    El Bernat esbatana els ulls a un espant fictici: És que Barcelona és un monstre, Pedrona: un monstre devorador de patrimonis lingüístics."
(p. 113)

Primavera, estiu, etcètera ens parla de vincles i de relacions humanes de tot tipus, de mort i de vida, del primer amor sempre present, del dolor de sentir-se abandonat, de sentiments i emocions de tot tipus, del pas del temps, del record... I ho fa amb una combinació perfecta d’humor, un punt d’ironia i certa nostàlgia. Us convidem a tastar aquest pastís!

Font de la imatge

divendres, 23 de gener del 2015

Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals

Tertúlia del mes de gener:

Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals.


ENTREVISTES