dilluns, 29 de desembre de 2014

MOMENTOS MÁGICOS

Encontrar el término medio de lo que tengo que hacer y lo que me gusta hacer son
 
Momentos Mágicos.

Gestionar tus carencias de forma que no te hagan daño a ti ni a los demás son
 
Momentos Mágicos.

Encontrar en tu agenda el teléfono de esa amiga que no pudo vencer el cáncer y rezar una oración son
 
Momentos Mágicos.

Disfrutar de la riqueza de las aportaciones que un libro nos ha causado, en confianza, con sencillez, con inteligencia y humor, con el interés de llegar más allá de lo expuesto en la profundidad y sabiduría que nos quiere transmitir su autor son
Momentos Mágicos.

Buscar en un día tan hostil como el martes de aire en nuestro pueblo esos árboles inmensos que cayeron sin dejar victimas mortales son
Momentos Mágicos.

Entrar en tu laboratorio y hacer alquímia con los elementos tan minuciosamente mezclados para deleitarnos con estos postres que traes y compartes con nosotros son
 
Momentos Mágicos.

Después de una búsqueda minuciosa, encontrar el libro que complace a todos los tertulianos son
 
Momentos Mágicos.

Pasear por la feria de Nadal y recrearte en los artículos expuestos donde descubres el genio de su autor son
 
Momentos Mágicos.

Recoger esas palabras que libremente se ajustan a los escritos tan acertados que resumen tu experiencia del libro son
Momentos Mágicos.

Salir por la montaña, abrir los brazos, respirar hondo y abrazar la vida son
 
Momentos Mágicos.


Antígona

Paraules dels tertulians: La Mennulara

Font de la imatge

Què és llegir i comentar una novel·la?

“La Mennulara”, Simonetta Agnello Hornby

Al nostre poble, l’Ametlla del Vallès, hi ha una gran quantitat d’activitats en les quals qualsevol persona pot satisfer les seves necessitats d’aprenentatge o de lleure. Les Tertúlies Literàries en les que participem molts lectors i lectores és una d’aquestes activitats.

Ens trobem una vegada al mes després de llegir un llibre [La Mennulara] que, segurament, d’altra manera no sabríem que existeix, de tants que n’hi ha, i el comentem: què me n’ha agradat [l’excel·lència en la manera de mostrar una realitat a través del que s’expliquen els veïns de Roccacolomba entre ells]  què és el que més m’ha cridat l’atenció [l’entramat de relacions interpersonals que s’estableixen entre el servei i els amos de cada casa, i els canals de comunicació que es creen i pels quals les xafarderies corren com el vent fins que tothom està assabentat de cada petit detall] , en què m’ha fet pensar [com en són d’injustos els prejudicis i les opinions que tenim de cada persona, perquè en realitat cadascú veu a l’altre a través de les pròpies pors i desitjos], quin personatge m’ha desesperat [la protagonista, la Mennulara, amb qui m’he sentit identificada en certs aspectes i ha fet que m’adonés de les meves pròpies flaqueses], quina escena m’ha captivat [“El vespre de la mort de la Mennulara, se’n parla al pati de la porteria del palau Ceffalia”], com ha aconseguit l’autora transmetre un determinat ambient [la bogeria que s’apodera dels fills Alfallipe, quan trenquen totes les peces de ceràmica i acaben agredint-se entre ells] o com he pogut quasi notar la por a la pell [del Paolino i la Mennulara al trobar-se amb uns matons de la màfia].

Llegir una novel·la és molt més que saber pronunciar unes lletres encadenades que se li han acudit a un escriptor. Llegir una novel·la és entrar en un univers paral·lel que ha estat creat per la ment i les experiències d’algú  [la Simonetta Agnello Hornby] que ha treballat moltíssimes hores per inventar una situació [la mort de la Mennulara, la serventa d’una família adinerada de poble], protagonitzada per un gran grup de personatges [els veïns del poble], i que ens serveix per conèixer un país i una societat llunyanes [la Sicília de l’any 1963].

Comentar una novel·la no és només explicar si t’ha agradat o no el llibre que acabes de tancar un cop assolida l’última pàgina. Comentar una novel·la és seure al voltant d’una taula amb una mica de berenar i escoltar la resta de tertulians [i aprendre de les seves experiències], [i descobrir aspectes del text dels quals no t’havies adonat], [i conèixer una mica més els veïns i les veïnes del meu poble]...

Núria Farràs i Giol

dimarts, 16 de desembre de 2014

La Mennulara, de Simonetta Agnello Hornby

Tertúlia del mes de desembre:
La Mennulara, de Simonetta Agnello Hornby


Documentació:


PUNTS DE REFLEXIÓ

  • Simonetta Agnello Hornby pertany a la petita aristocràcia de Palerm
  • Crònica d'aquesta Itàlia rural que identifica tradició i prejudicis amb una lleu trama policíaca
  • Crònica provinciana > un poble clàssic de la Sicília profunda anomenat Roccacolomba
  • Conflictes que sorgeixen en societats incapaces d'adaptar-se als canvis, sense provocar un enorme patiment.
  • Les dones de Roccacolomba no qüestionen la submissió al marit i els pobres accepten el seu destí d’humiliats i ofesos.
  • Opressiva atmosfera d'una societat oposada a qualsevol transformació que s'allunyi del costum
  • El 23 setembre 1963 mor una serventa, María Rosalia Inzerillo, coneguda com la Mennulara (nom que reben les recollidores d'ametlles).
  • En l'encalmada vida de la població esclata un autèntic sisme.
  • El seu extraordinari caràcter la transformarà en l'administradora del patrimoni familiar i li atorgarà un protagonisme insòlit en una dona d'orígens humils.
  • El seu talent alliberarà els Alfallipe, petita aristocràcia rural, de la ruïna econòmica.
  • Només la Mennulara es rebel·la contra la brutalitat masculina, aconseguint fins i tot el respecte del capo local.
  • Per què una criada analfabeta acull sota el seu propi sostre a la vídua de l'advocat Orazio Alfallipe i va prendre la tutela dels amos, els fills, que ara celebren la seva mort i estan ansiosos per conèixer el seu testament?
  • Qui va ser en veritat Maria Rosalia Inzerillo, "la Mennulara", capaç de despertar al veïnat del seu sopor?
  • Enigma del personatge, rocós com el mateix Roccacolomba
  • Mai ens trobarem de cara amb la Mennulara > la seva imatge ve forjada amb les aferrissades opinions de les persones que la van conèixer, persones de tota condició social.
  • El caràcter cantellut i insubornable de la difunta despertava simpatia o se la prenia per reencarnació del diable.
  • La història ve desencadenada per un amor interclassista forçosament clandestí. Novel·la coral > el cor il·lustra no ja sobre els clarobscurs de la història que a tots ocupa sinó que fa emergir el retrògrad, ombrívol i torturat món rural sicilià.
  • Valoració del desenllaç? Necessitat de l’epíleg?
  • Paper de la màfia a la novel·la. La màfia és l'únic que sí que ha progressat a Sicília: de ser una força local ha passat a manipular l'alta política italiana
  • Relació entre La Mennulara y El Gatopardo.