dilluns, 29 de desembre del 2014

MOMENTOS MÁGICOS

Encontrar el término medio de lo que tengo que hacer y lo que me gusta hacer son
 
Momentos Mágicos.

Gestionar tus carencias de forma que no te hagan daño a ti ni a los demás son
 
Momentos Mágicos.

Encontrar en tu agenda el teléfono de esa amiga que no pudo vencer el cáncer y rezar una oración son
 
Momentos Mágicos.

Disfrutar de la riqueza de las aportaciones que un libro nos ha causado, en confianza, con sencillez, con inteligencia y humor, con el interés de llegar más allá de lo expuesto en la profundidad y sabiduría que nos quiere transmitir su autor son
Momentos Mágicos.

Buscar en un día tan hostil como el martes de aire en nuestro pueblo esos árboles inmensos que cayeron sin dejar victimas mortales son
Momentos Mágicos.

Entrar en tu laboratorio y hacer alquímia con los elementos tan minuciosamente mezclados para deleitarnos con estos postres que traes y compartes con nosotros son
 
Momentos Mágicos.

Después de una búsqueda minuciosa, encontrar el libro que complace a todos los tertulianos son
 
Momentos Mágicos.

Pasear por la feria de Nadal y recrearte en los artículos expuestos donde descubres el genio de su autor son
 
Momentos Mágicos.

Recoger esas palabras que libremente se ajustan a los escritos tan acertados que resumen tu experiencia del libro son
Momentos Mágicos.

Salir por la montaña, abrir los brazos, respirar hondo y abrazar la vida son
 
Momentos Mágicos.


Antígona

Paraules dels tertulians: La Mennulara

Font de la imatge

Què és llegir i comentar una novel·la?

“La Mennulara”, Simonetta Agnello Hornby

Al nostre poble, l’Ametlla del Vallès, hi ha una gran quantitat d’activitats en les quals qualsevol persona pot satisfer les seves necessitats d’aprenentatge o de lleure. Les Tertúlies Literàries en les que participem molts lectors i lectores és una d’aquestes activitats.

Ens trobem una vegada al mes després de llegir un llibre [La Mennulara] que, segurament, d’altra manera no sabríem que existeix, de tants que n’hi ha, i el comentem: què me n’ha agradat [l’excel·lència en la manera de mostrar una realitat a través del que s’expliquen els veïns de Roccacolomba entre ells]  què és el que més m’ha cridat l’atenció [l’entramat de relacions interpersonals que s’estableixen entre el servei i els amos de cada casa, i els canals de comunicació que es creen i pels quals les xafarderies corren com el vent fins que tothom està assabentat de cada petit detall] , en què m’ha fet pensar [com en són d’injustos els prejudicis i les opinions que tenim de cada persona, perquè en realitat cadascú veu a l’altre a través de les pròpies pors i desitjos], quin personatge m’ha desesperat [la protagonista, la Mennulara, amb qui m’he sentit identificada en certs aspectes i ha fet que m’adonés de les meves pròpies flaqueses], quina escena m’ha captivat [“El vespre de la mort de la Mennulara, se’n parla al pati de la porteria del palau Ceffalia”], com ha aconseguit l’autora transmetre un determinat ambient [la bogeria que s’apodera dels fills Alfallipe, quan trenquen totes les peces de ceràmica i acaben agredint-se entre ells] o com he pogut quasi notar la por a la pell [del Paolino i la Mennulara al trobar-se amb uns matons de la màfia].

Llegir una novel·la és molt més que saber pronunciar unes lletres encadenades que se li han acudit a un escriptor. Llegir una novel·la és entrar en un univers paral·lel que ha estat creat per la ment i les experiències d’algú  [la Simonetta Agnello Hornby] que ha treballat moltíssimes hores per inventar una situació [la mort de la Mennulara, la serventa d’una família adinerada de poble], protagonitzada per un gran grup de personatges [els veïns del poble], i que ens serveix per conèixer un país i una societat llunyanes [la Sicília de l’any 1963].

Comentar una novel·la no és només explicar si t’ha agradat o no el llibre que acabes de tancar un cop assolida l’última pàgina. Comentar una novel·la és seure al voltant d’una taula amb una mica de berenar i escoltar la resta de tertulians [i aprendre de les seves experiències], [i descobrir aspectes del text dels quals no t’havies adonat], [i conèixer una mica més els veïns i les veïnes del meu poble]...

Núria Farràs i Giol

dimarts, 16 de desembre del 2014

La Mennulara, de Simonetta Agnello Hornby

Tertúlia del mes de desembre:
La Mennulara, de Simonetta Agnello Hornby


Documentació:


PUNTS DE REFLEXIÓ

  • Simonetta Agnello Hornby pertany a la petita aristocràcia de Palerm
  • Crònica d'aquesta Itàlia rural que identifica tradició i prejudicis amb una lleu trama policíaca
  • Crònica provinciana > un poble clàssic de la Sicília profunda anomenat Roccacolomba
  • Conflictes que sorgeixen en societats incapaces d'adaptar-se als canvis, sense provocar un enorme patiment.
  • Les dones de Roccacolomba no qüestionen la submissió al marit i els pobres accepten el seu destí d’humiliats i ofesos.
  • Opressiva atmosfera d'una societat oposada a qualsevol transformació que s'allunyi del costum
  • El 23 setembre 1963 mor una serventa, María Rosalia Inzerillo, coneguda com la Mennulara (nom que reben les recollidores d'ametlles).
  • En l'encalmada vida de la població esclata un autèntic sisme.
  • El seu extraordinari caràcter la transformarà en l'administradora del patrimoni familiar i li atorgarà un protagonisme insòlit en una dona d'orígens humils.
  • El seu talent alliberarà els Alfallipe, petita aristocràcia rural, de la ruïna econòmica.
  • Només la Mennulara es rebel·la contra la brutalitat masculina, aconseguint fins i tot el respecte del capo local.
  • Per què una criada analfabeta acull sota el seu propi sostre a la vídua de l'advocat Orazio Alfallipe i va prendre la tutela dels amos, els fills, que ara celebren la seva mort i estan ansiosos per conèixer el seu testament?
  • Qui va ser en veritat Maria Rosalia Inzerillo, "la Mennulara", capaç de despertar al veïnat del seu sopor?
  • Enigma del personatge, rocós com el mateix Roccacolomba
  • Mai ens trobarem de cara amb la Mennulara > la seva imatge ve forjada amb les aferrissades opinions de les persones que la van conèixer, persones de tota condició social.
  • El caràcter cantellut i insubornable de la difunta despertava simpatia o se la prenia per reencarnació del diable.
  • La història ve desencadenada per un amor interclassista forçosament clandestí. Novel·la coral > el cor il·lustra no ja sobre els clarobscurs de la història que a tots ocupa sinó que fa emergir el retrògrad, ombrívol i torturat món rural sicilià.
  • Valoració del desenllaç? Necessitat de l’epíleg?
  • Paper de la màfia a la novel·la. La màfia és l'únic que sí que ha progressat a Sicília: de ser una força local ha passat a manipular l'alta política italiana
  • Relació entre La Mennulara y El Gatopardo.

dijous, 27 de novembre del 2014

Paraules dels tertulians: Stoner

John Williams.  Stoner


Començar la lectura de la novel·la Stoner de John Williams és entrar en un paisatge tranquil i harmoniós on la vida discorre pausadament: un ambient rural, una família sense grans pretensions (fora de la voluntat de mantenir la pervivència del seu “modus vivendi” enviant el fill a estudiar agricultura), uns personatges de caràcter senzill i anodí… tot això en el context d’un territori poc poblat dels Estats Units i en una època que se situa a principis del segle XX.


Aquesta sensació de placidesa es va diluint gradualment a mesura que avancem en el llibre. La del protagonista és una vida difícil des de bon començament: les dures feines del camp; el trasllat a la ciutat per acudir a la universitat, on es veu obligat a fer-se càrrec dels treballs més  feixucs a canvi de l’allotjament a la casa d’uns familiars; la progressiva adaptació al món universitari, amb els seus entrebancs i dificultats; i la manca d’iniciativa per establir vincles d’amistat o simplement per relacionar-se amb el seu entorn, són algunes de les circumstàncies que condicionen els anys de joventut d’aquest estudiant, que descobreix la seva autèntica vocació quan entra en contacte amb el món de la literatura i a partir de llavors s’hi dedicarà en cos i ànima.


Per seguir la seva passió, William Stoner es desvia del camí que el seu pare li havia proposat, dedica tots els seus esforços al coneixement dels autors clàssics, aconsegueix una plaça de professor a la universitat i construeix el seu món entre els llibres i les aules.


Vist així, semblaria que es tracta d’un individu que s’ha marcat uns objectius i quan els aconsegueix pot considerar-se satisfet amb la seva trajectòria. Però res més lluny d’això. Les experiències vitals fan de la seva vida personal un autèntic fracàs, començant per un matrimoni desafortunat amb una dona que des del primer moment el fa víctima del seu menyspreu i que és capaç de privar-lo de la relació amb la seva filla, amb la que havia estat molt unit durant la seva infantesa i que per la influència de la mare opta per una conducta autodestructiva.


A la universitat s’enfronta amb situacions complicades en un ambient de rivalitat entre el professorat. Enmig d’això, comença una relació amb una professora alumna del seu seminari amb la que viurà una història d’amor, l’amor que no ha conegut abans amb la seva dona. Però aquest parèntesi no durarà gaire. Per la pressió d’una societat molt conservadora, s’acaba la relació sense que ell faci res per oposar-s’hi. Davant de tot el que li passa manté una actitud conformista i troba refugi en el seu món envoltat de llibres.


La novel·la està molt ben escrita i és molt fàcil de llegir, tens ganes d’avançar per saber quina direcció prenen els esdeveniments, amb l’esperança de que el protagonista reaccioni davant de les situacions que el fan desgraciat i s’alliberi de tots els condicionants que el fan viure amb tanta insatisfacció.

Amb un estil ben senzill l’autor retrata tota una vida i reflecteix multitud d’aspectes que provoquen la reflexió i que poden ser objecte de conversa i de debat durant una bona estona.

Imma Barriendos

dilluns, 17 de novembre del 2014

Stoner, de John Williams

El mes de novembre el llibre de la tertúlia és Stoner, de John Williams.

Biografia de l'autor


PUNTS DE REFLEXIÓ

  • Stoner és una obra mestra. I punt.
  • És la tercera de les quatre novel·les de Jonh Williams (1922-1994), quien, como su “héroe” William Stone, va ser fill de grangers i, seduït per la lletra impressa, va trencar amb la tradició familiar
  • John Williams retrata en Stoner la vida d’un professor de la generació anterior a la seva.
  • Jonh Williams: veterà de l’exèrcit, professor de teoria literària a la universitat de Mossouri (Colúmbia), on també va fer el doctorat. En aquest campus situa la seva novel·la
  • Stoner explica la vida de William Stoner: des dels seus orígens humils com a fill de grangers (1890) fins a la seva jubilació com a professor de literatura a la Universitat de Missouri i la seva mort (1954)
  • Provinent d’una zona rural i de pares camperols, ha de patir les incomprensions de l’inadaptat:
  • Conjugal: després d’un matrimoni precipitat amb la primera noia amb qui va sortir, una noia amb problemes mentals amb qui té una filla
  • Professional: xoc amb un professor ressentit, que acaba sent cap de departament i el castiga a fer cursos d’iniciació i els pitjors horaris
  • Un amor impossible amb una jove professora el rescata breument d’una vida condemnada al dolor. Només serà un mariatge.
  • El calvari de Stoner és un catàleg del dolor, recompensat en l’amor a la lectura i a la docència.
  • Stonner: fill de grangers sotmesos a la llei de la terra, un desemparat que, un dia, rep una lliçó cabdal a partir del sonet 73 de Shakespeare.
  • Decideix entregar-se al món de les lletres en una redempció inconscient que s’allarga quatre dècades.
  • No triomfa, no millora. No es rebel·la contra el fracàs personal i professional que l’embolcalla.
  • Publicada originàriament l’any 1965
  • Va ser escrita als EEUU del bullici contracultural.
  • Amb tot, no s’hi perceben les noves formes i temes de la cultura dels anys 60.
  • Realisme ple de sensibilitat i de penetració psicològica.
  • Aclaparadora en la seva exquisida senzillesa.
  • Stoner: persona normal i corrent, però molt intel·ligent i íntegre.
  • L’única satisfacció: la docència
  • Va entomant les molèsties de la vida –les tribulacions domèstiques, les rivalitats acadèmiques, les passions glorioses o fútils- amb una conformitat que va aprendre, de petit, en la duresa del món rural.
  • Narrador omniscient
  • To: sobrietat elegantíssima
  • Estil: sense escarafalls, gens emfàtic, però vivíssim i emocionant.
  • Cada escena batega de veritat humana.
  • La vida del professor Stoner xopa al lector amb aquella melangia civilitzada i profunda de les coses dignes que no tenen sentit però que ha valgut la pena que existissin
  • Memorable
  • Amb aquesta obra extraordinària Edicions 62 celebra el mig segle.
  • Què fa de Stoner, un home al qual la vida li passa per sobre, un personatge memorable?
    • La forma de narrar l’autor: estil neutre, racional, allunyat de tot sentiment i, per això mateix, ple de compassió. Williams no jutja Stoner
    • El mateix conformista que protagonitza el llibre palesarà una sola vegada que hi ha quelcom sagrat a la seva vida, un àmbit en el qual marcarà una línia vermella malgrat saber que li esgarrarà l’existència. No modifica res, no salvarà Stoner de la saviesa ignorant ni del final antinovel·lesc, però sintetitza la petita grandesa de la novel·la.

Punts extrets de diferents articles sobre la novel·la i l'autor:



Enrique Vila-Matas. "Obra maestra ignorada". El Pais. 18/10/2011 

Blog Un libro al día. "John Williams: Stoner". 15/02/2013

Rodrigo Fresan. "Todos a clase". ABC Cultural, 09/04/2011 

David Castillo. "El vaivé del dolor". El Punt Avui, 17/05/2012
Ricard Ruiz Garzón. "La lliçó del fracassat". El País. 7/06/2012
Pere Antoni Pons. "Vida d'un professor". Arallegim. 9/06/2012


dijous, 23 d’octubre del 2014

Paraules dels tertulians: El mal de Montano

 
"Hay un estado de buena salud que
no nos permite comprenderlo todo". 
André Gide infiltrat en Enrique Vila-Matas.

Látigo en mano, Enrique Vila-Matas fueteja l’intel·lecte que dormisqueja en la nostra matèria gris, i es defensa rebutjant l'assalt o es desvetlla enfilant-se a l'espiral dibuixada per l'embranzida d'aquest llibre, on la literatura fa de pilot omnipotent, cobrant vida.

"Entre la vida y los libros, me quedo con estos, 
que me ayudan a entenderla".

Avantguardista i desequilibrant, amb un estil que fusiona el diari personal amb la novel·la, crea una forma narrativa autobiogràfica, que traspassa fronteres entre la ficció i la realitat, en un vol rasant, carregat de combustible literari, com el d'en Henri Michaux:

"Océano, qué hermoso juguete harían de ti, si solo tu superficie fuera capaz de sostener a un hombre, como a menudo indica tu apariencia asombrosa, tu lámina firme. Andarían sobre ti. Los días tempestuosos, se bajaría con aire alucinado por tus rampas vertiginosas".

Provocadorament excèntric, s'endinsa fins l’essència literària per reconstruir-se espiritualment. Nodrint-se de la vida de la literatura -Dràcula, Faust, Quixot, Robinson Crusoe...-, en una persecució frenètica dels valors morals com la valentia, el seny, honestedat, capacitat per afrontar els perills de la vida o per suportar el patiment amb paciència.

Afamat per aprendre a llegir els demés amb treball i intel·ligència (tot i estar d'acord amb Paul Valery, que dubta dels beneficis de la intel·ligència perquè la seva recerca verifica que no és natural), juga amb els plànols narratius, sempre en sintonia amb Kafka,
"Nuevo diario. En realidad solo porque he estado leyendo el antiguo".

En una estructura permanentment fugitiva, doncs rés és el que sembla. El narrador és Rosaro Girondo, matrònim amb el que signa els seus llibres.

Sovint, en la seva psique, s'infiltren escriptors alhora infiltrats en altres escriptors, com els ions i els electrons que es mouen en una mateixa línia per esclatar en un raig de llum amb diferents velocitats de trajectòries, com Hamlet quan dubta, "entre saber (para no hacer nada) o menospreciar el saber a favor de una vieja costumbre moral que llamamos venganza y que en el fondo es un gesto demasiado fácil y animal".

Somia que és la memòria personificada de la història de la literatura i es proposa combatre lo no literario, reencarnant-se en la literatura mateixa, "hablar en libro es leer el mundo ". Malalt de literatura, això és el mal de Montano, viu esmunyint-se més a gust entre les paraules que entre els éssers humans. Tot un diccionari vivent que parafraseja el món.

Amb la certesa absoluta d ́haver-me quedat en el primer revolt d'aquesta espiral literària descomunal i contagiada pel virus "montaniano", se m'infiltra Gombrowicz,

"La buena literatura posee una dureza que es producto
 de un instinto de agudizar la vida espiritual”

I així, amb aquesta embranzida altament intel·lectual , encetem la primera Tertúlia Literària de L'Ametlla del Vallés 2014-15 , complementada amb la trobada de l'escriptor Enrique Vila-Matas a Granollers. Polèmica servida. Unes tertúlies literàries en les que, igual que Montaigne, veiem en la lectura una forma de felicitat. Igual que Borges, creiem que un llibre no ha de requerir un esforç. Igual que Vila-Matas elogiem el lector que escull no llegir o perquè no pot o perquè senzillament no li agrada el llibre triat i participa activament. Perquè la nostra tertúlia és un ventall obert amb posicions de tots els colors.

"Existe la nobleza de espíritu y esa nobleza no procede del pensamiento
ni depende de la cultura ni de la educación.
Tiene sus raíces entre los más primitivos instintos del ser humano."
William Maugham infiltrat en Enrique Vila-Matas.

Maite ACUÑA

diumenge, 19 d’octubre del 2014

El mal de Montano, d'Enrique Vila-Matas

El llibre de la tertúlia del mes d'octubre és El mal de Montano, de l'escriptor Enrique Vila-Matas.



Una aproximació a la seva biografia es troba a Enrique Vila-Matas.

La seva pàgina web posa a l'abast molta informació sobre la seva trajectòria:

Altres aportacions interessants per ajudar a la lectura:



dimarts, 30 de setembre del 2014

Les Tertúlies Literàries commemoren deu anys

Màrius Serra entusiasma amb el joc entre realitat i ficció
Una exposició amb gran part dels cent llibres treballats emmarca la celebració.
Les Tertúlies Literàries obren la temporada 2014-2015 amb una celebració: els deu anys del naixement d’un tímid projecte que ha anat creixent i consolidant-se, i avui dia compta amb tres grups i ha enriquit les activitats vinculades a la lectura.
L’acte fou presidit per l’Alcalde i Regidor de Cultura, Sr. Andreu González, qui va valorar la importància de les Tertúlies Literàries per a millorar la qualitat comunicativa i les relacions socials, i per activar unes actituds ciutadanes dignes. També va manifestar el recolzament de la Regidoria a aquest projecte.
Seguidament, la directora de la Biblioteca, Míriam Iglesias, va donar la benvinguda  i va remarcar que, amb l’exposició que s’havia muntat, es volia evidenciar el suport que tot l’equip de bibliotecaris donava a les tertúlies i que es tenia disposada tota la infraestructura necessària per cobrir la nova temporada.
Lola Tresserras, la conductora de les tertúlies, va esmentar la relació d’activitats que consoliden un projecte que va més enllà de la lectura d’un llibre mensual: trobades amb escriptors, rutes literàries, sortides al teatre,  literatura i cinema, dossiers informatius... Va precisar que la literatura i les Tertúlies Literàries no ens solucionaran la vida, però ens donaran recursos per gestionar-la. Per les seves característiques, les tertúlies s’ofereixen com una excel·lent ajuda per a aquests temps difícils que vivim.
Jordi Pousa, responsable d’Anem al teatre, va presentar la temporada teatral, que s’obrirà amb El somni d’una nit d’estiu de Shakespeare, i va donar indicacions per l’adquisició de les entrades. Imma Barriendos va ser l’encarregada de mostrar les possibilitats de  la gran novetat d’aquest curs: el blog. Amb aquest mitjà, la informació sobre escriptors i llibres augmenta considerablement i el fet de compartir surt de l’àmbit de la sessió mensual.
“No hi ha llibertat sense cultura” va començar dient Màrius Serra. Aquest extraordinari comunicador va parlar de l’origen de Plans de futur, la novel·la amb la que va guanyar el Premi Sant Jordi 2012 i que recrea l’entorn familiar del matemàtic Ferran Sunyer, tetraplègic i autodidacta, que va assolir projecció internacional. Serra va senyalar que la dificultat més gran  va ser decidir la veu narrativa i la va trobar en les cosines d’aquest home tan extraordinàriament dotat per l’abstracció i amb tantes dificultats per la vida diària. Aquestes noies boniques i cultes que li dediquen la vida són les autèntiques protagonistes.
Dins del seu estil, l’enigmista Màrius Serra va fer jugar el públic. Va  seleccionar tres moments de l’obra, els va contextualitzar i va organitzar una “consulta” en la que els assistents havien de decidir si el que s’explicava pertanyia a la biografia dels protagonistes o era fruit de la invenció del novel·lista.  Les equivocacions dels participants van servir per mostrar els incerts límits entre realitat i ficció. Màrius Serra, en contra de l’opinió de Josep Pla que deia que “una persona que a partir del 35 anys continua llegint novel·les és un ésser primari”, va defensar la necessitat de la ficció, per evadir-nos però també com exercici d’empatia, per il·luminar les nostres zones fosques i per descobrir allò que ni ens havíem plantejat.
La sala Polivalent en ple aplaudia entusiasmada un Màrius Serra brillant i extraordinari comunicador. 

Documental emès per TV3 el 25/04/2013:
Ferran Sunyer i Balaguer. Història d'un exili interior

diumenge, 14 de setembre del 2014

Sessió inaugural de les tertúlies 2014-2015

 



 La Sessió Inaugural de les tertúlies aquest any tindrà lloc el   

dimarts 23 de setembre, a les 19:30h

a la Biblioteca de L'Ametlla del Vallès.

Ens acompanyarà Màrius Serra, escriptor, periodista i crític literari.


Tindrem ocasió de comentar el seu llibre Plans de futur.

Us hi esperem!!!



El Màrius Serra és un escriptor polifacètic, conegut pels seus llibres, els jocs de llengua a la premsa, les seves intervencions en programes de ràdio i televisió..., una activitat constant vinculada a la llengua i la literatura, que viu d'una manera apassionada i que transmet amb entusiasme.



Per conèixer la seva trajectòria:

Web oficial de Màrius Serra

Web de l'autor a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

dijous, 11 de setembre del 2014

Montserrat Abelló, vida i poesia

El passat 9 de setembre va morir Montserrat Abelló, una poeta que va arribar als 96 anys en plena lucidesa i activitat. Encara aquest any 2014 va assistir a alguns actes relacionats amb la poesia. Deia que aquestes coses la mantenien viva.



Visc i torno
a reviure,
cada poema,
cada paraula.                         
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.

El blat del temps, 1986

D'entre les moltes coses que s'han dit amb motiu de la seva mort, aquí n'hi ha una petita mostra:

Montserrat Abelló, la poeta vitalista. Vilaweb. 10/09/2014  

Mor Montserrat Abelló, poeta de la transparència. Diari ara.cat 10/09/2014  

Enllà del viure concís. Institució de les Lletres Catalanes. 10/09/2014

Montserrat Abelló: qui sóc i per què escric. Institució de les Lletres Catalanes. 12/09/2014

"Visc i torno a reviure". Diari El Punt Avui. 10/09/2014

Vida i obra
Montserrat Abelló. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana