Tertúlia del mes de novembre
La premsa en el 25è aniversari de la mort de Josep Pla
1. Núria Esponellà. Josep Pla i el nen interior
2. Teresa Amat: Eixos turons... altius damunt del Pla – Quadern El País, 27 d'abril 2006
3. Gerard Bagué: Pla, encara inabastable – Quadern El País, 27 d'abril 2006
4. Miquel À. Limon Pons: La diabòlica mania que no cessa – Diari de Balears, 24/04/06
5. Rosa M. Martínez Ascaso: Shakespeare segons Pla – Avui, 23/04/06
6. Josep M. Fonalleras: El abismo y Josep Pla – La Vanguardia, 23/04/06
7. Jordi Capdevila: Pla, el més llegit – Avui, 22 d'abril 2006
8. Julià Guillamon: 25 años sin Pla – La Vanguardia, 19 d'abril 2006
9. Jordi Pujol entona un «mea culpa» i justifica les seves desavinences amb Josep Pla. Vilaweb, dimarts, 28 de març de 2006
---------------------------------
Altres referències:
Vídeos
Font de les imatges
El passat 20 d'octubre va visitar la biblioteca l'escriptora Carme Barbany per parlar del llibre que hem llegit aquest mes a les tertúlies: Sota les llambordes, un jardí.
La xerrada va ser molt interessant. Va començar explicant que el llibre havia estat un encàrrec i que havia de ser ambientat a Granollers a l'època de la postguerra.
Ella va pensar en fer una història de dones valentes i sàvies, "dones com les que he conegut", reals, mediterrànies, amb una certa inspiració també en els contes catalans que tant havia escoltat durant la seva infància.
En els anys en què la Carme Barbany va anar a viure-hi, a la dècada dels 60, hi havia dos Granollers molt delimitats: d'una banda, la part antiga, i de l'altra, la part nova al costat de l'estació, on anaven a parar molts grups de població nouvinguda d'arreu i on es produïa un mestissatge de cultures.
El títol de la novel·la, a més de ser un homenatge al seu pare, al·ludeix a que durant la postguerra la vida era gris, però malgrat aquella grisor de la superfície s'estaven fent coses i hi havia una activitat mig amagada que donava esperances.
El procés de creació de la novel·la va patir modificacions. En un principi, l'autora es va proposar fer una escaleta i seguir una planificació prèvia, però al tercer capítol va decidir deixar l'escaleta i seguir segons la seva intuïció i l'evolució dels personatges.
Volia parlar de dues generacions de dones: les que havien passat la guerra i les que no l'havien passat però en sentien parlar molt sovint. A poc a poc va anar tenint clars els personatges i el desenvolupament de la història.
Tot i que es tracta d'una novel·la històrica, és ficció. No obstant això, hi ha al·lusions a fets reals:
- la detenció de tres persones
- les classes clandestines de català
- la referència a unes tietes
- les festes majors
- alguns personatges inspirats en persones reals
La novel·la es va anar construint com un trencaclosques, calia anar encaixant peces fins que tot va quedar rodó.
En el procés de creació va donar a llegir l'obra a diferents persones, amb punts de vista diversos, i va recollir els comentaris i suggeriments. També va buscar qui l'assessorés en aspectes com la música que va apareixent al relat o com la cuina.
Per acabar, la Carme Barbany va narrar un conte, una història que tenia com a protagonista una actriu de teatre, i ho va fer d'una manera tan magistral que tothom va quedar fascinat, tant per la interpretació com pel final inesperat.
En resum, va ser un acte entranyable que va ajudar a entendre l'abast de la novel·la i va servir per comprovar la proximitat de l'escriptora Carme Barbany. Gràcies!
La premsa en el 25è aniversari de la mort de Josep Pla
