dimecres, 18 de novembre del 2015

dilluns, 16 de novembre del 2015

Cèlia Suñol torna a l’Ametlla

El 1946, en una de les seves estades a l’Ametlla, Cèlia Suñol va començar a escriure Primera part, la història d’amor entre una jove burgesa i un jove danès malalt de tuberculosi que fan estada en diversos sanatoris europeus. Com en les obres de les narradores catalanes de la preguerra, Cèlia Suñol hi literaturitza un món emotiu i referencial femení. Situa la relació amb l’home en l’epicentre de la novel·la i planteja, com a tesi fonamental, que la força de l’amor permet superar totes les adversitats. Suñol fa ressaltar la igualtat entre Helena i Ole, en què ell es comporta sempre com un amic resignat, calmós i raonable, i, coneixedor de l’esperit rebel de la seva dona, fins i tot aprova la independència amb què ella de vegades actua. Mentre que Helena és una figura amb matisos, complexa, Ole és el màxim exponent de la puresa espiritual, un personatge sublimat. 

Entrecreuant el tema del feminisme Suñol pren partit per l’emancipació de la dona. Així com en altres obres tracta amb coratge l’avortament o la prostitució, a Primera part evidencia les rivalitats dins del moviment feminista i exposa el seu imaginari amb to reivindicatiu però conciliador, buidat d’intenció pamfletària. Tenia una fonda consciència social, traduïda en una crítica acerada contra els capellans, els militars i els poderosos. Si bé el censor de les galerades del llibre, obsedit a salvaguardar el dogma i la moral catòliques, va ignorar les píndoles de crítica social, va mutilar amb fúria pàgines en què l’autora qüestionava la força de la religió i els costums de la societat espanyola. 

Si l’opera prima de Suñol, deutora d’un pòsit de lectures gens negligible, va representar una revelació total va ser tant per la seva maduresa com per la confiança que va despertar entre una resistència antifranquista, que combatia per la represa del gènere novel·lístic, el més popular i, doncs, el més vigilat pel règim. El títol de la novel·la ja anunciava una obra completa que s’havia de cloure amb Sílvia, però aquesta segona part de la seva vida, mancada de distanciament crític, va restar inèdita després d’haver estat presentada infructuosament a premis i editorials. La fortuna, però, ens ha reservat una sorpresa als seus lectors. D’aquí a una mesos podrem redescobrir la complexitat de l’obra de Cèlia Suñol amb la primera edició d’El Nadal de Pablo Nogales i El bar, que contribuiran a redimensionar la vàlua d’aquesta escriptora que l’Ametlla ha de reivindicar amb orgull.

Mireia Sopena
        (responsable de la introducció i edició de Primera Part de Cèlia Suñol)