dissabte, 15 de juliol del 2017

Guia de lectura estiu 2017


LECTURES RECOMANADES PER A L'ESTIU I PER A QUALSEVOL MOMENT


Gemma Ruiz. Argelagues. Planeta, 2015.

La periodista Gemma Ruiz explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent.

Grup 62, imatge i text



Angelika Schrobsdorff. Tu no ets una mare com les altres. La Campana, 2016
«La meva mare era tan complicada com un trencaclosques de mil peces,
i jo en vaig haver de reunir tots els fragments i fer-los encaixar

Angelika Schrobsdorff reconstrueix la vida real i inconformista de la seva mare, l’Else, una dona nascuda en una família de la burgesia jueva de Berlín que viurà de ple els «bojos anys vint» i que tindrà tres fills de tres pares diferents, fidel a les dues promeses que es va fer de jove: viure la vida amb la màxima intensitat i tenir un fill amb cada home que estimés.
Amb passió però sense compassió, amb empatia i admiració, però alhora amb una mirada crítica, Angelika Schrobsdorff ho explica amb dues veus diferents: la de la dona adulta, que coneix fins al fons l’ànima humana i, per tant, no jutja, i la de la nena i l’adolescent que reviuen els records d’aquella mare tan poderosa.
Tu no ets una mare com les altres és una potent història real d’una mare fascinant i forta però al mateix temps plena de debilitats i contradiccions.

La Campana, imatge i text


Dolores Redondo. El guardián invisible. Destino, 2013

El guardián invisible, de Dolores Redondo, autora de la novela Los privilegios del ángel, es un impactante thriller que tiene su mejor baza en el contraste entre lo racional y científico, y lo legendario y mítico. Una impactante novela negra que mezcla con originalidad el realismo de una investigación policial con elementos mágicos de la mitología vasco-navarra. Cuenta con una gran protagonista, la policía foral Amaia Salazar, una preparadísima agente que ha incorporado las técnicas del FBI y que, por otro lado, tiene un pasado oscuro y atormentado, decisivo en la trama. Un extraordinario contraste entre fortaleza y fragilidad que la sitúa como clara heredera de la Clarice Starling de El silencio de los corderos. Una lectura imposible de interrumpir, con una trama envolvente y original, que ofrece un juego de pistas honesto y múltiples bifurcaciones, con una estupenda ambientación, sugerente atmósfera de los bosques vasco-navarros, de las figuras legendarias de la zona. El guardián invisible es la primera entrega de la planeada Trilogía del Baztán.

Casa del libro, imatge i text


Alicia Giménez Bartlett. Nadie quiere saber. Destino, 2013

Nadie quiere saber, escrito por Alicia Giménez Bartlett, autora de otros libros como El silencio de los claustros y Ritos de muerte, es el nuevo libro de la serie protagonizada por la inspectora Petra Delicado. En esta novela de narrativa policiaca, por primera vez, Petra Delicado tiene que seguir el rastro de su investigación fuera del ámbito barcelonés, ¡y nada menos que en Roma! Bartlett ha dotado a Petra de un carácter, humor, estilo y visión de la vida que va mucho más allá de lo policiaco, convirtiendo así sus novelas en grandes historias protagonizadas por una mujer fuerte de ahora mismo. La autora se ha convertido en una de las más traducidas y leídas en el mundo.

La inspectora Petra Delicado y el subinspector Fermín Garzón han heredado un muerto que había permanecido cinco años mudo: Alfonso Siguán, un empresario textil barcelonés de 70 años, liquidado en circunstancias sexuales escabrosas. Su cadáver se halló en su apartamento, adonde había acudido en compañía de una joven prostituta. Las culpas recayeron sobre el chulo de ésta; pero fue encontrado muerto a su vez en Marbella, tres días después.

Natalia Ginzburg. La ciutat i la casa. Club Editor, 2017

La darrera novel·la de Natalia Ginzburg: les històries creuades d'una colla d'amics entre Roma i Amèrica. Un esplèndid retaule de la vida privada, de l'època en què Ginzburg era diputada.

"Vinc a Amèrica com qui ha decidit llançar-se a l’aigua i espera sortir-ne o mort, o nou, o diferent." Giuseppe, als cinquanta anys, es ven la casa i deixa Roma per anar-se'n a viure amb el seu germà Ferruccio als Estats Units. ¿Què hi busca, tan lluny, tan tard? No ho sap. La història pren forma a través de les cartes intercanviades amb la colla d’amics i amb la poca família que ha deixat a Itàlia. Una carta rere l'altra, pares i fills, amics i amants es posen davant de si mateixos i de la seva necessitat de despullar-se.

Amb un estil sec i líric, La ciutat i la casa transmet tot allò que no es diu mai. Les cartes són fragments de vida dispersos entre Roma, l'Úmbria i Amèrica. Ginzburg els reconstrueix i evoca magistralment el cataclisme que es produeix en les vides privades al tombant del segle XX: la desintegració de la família, la crisi dels rols tradicionals, l'absència de la figura paterna, la inseguretat que representen els fills o el buit que se'ns imposa quan tot allò que semblava important desapareix —per damunt de tot, el sentit de pertinença, que troba el seu símbol més evident en la casa: perquè "les cases es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins d’un mateix".

Club editor, imatge i text


Toni Morrison. La nit de les criatures. Amsterdam, 2016

L’any 1993, l’escriptora nord-americana Toni Morrison va ser guardonada amb el Premi Nobel de Literatura. Es premiava així una trajectòria molt important per la novel.la americana però, especialment, per la novel.la americana que donava veu a les dones negres i a tot el que havien viscut als Estats Units. Ara, en la seva onzena novel.la, l’autora nascuda a Ohio continua amb els temes que sempre ha tractat, però en aquest cas centrant-se en la infantesa.  


Una intensa i provocadora novel·la de la premi Nobel Toni Morrison, un tresor nacional als Estats Units, sobre la relació d'una mare i una filla i el rebuig que es pot transmetre de generació en generació. Traïció i desesperació filial en una narració absorbent que posa al descobert una realitat feridora, encara avui: la importància del color de la pell. 




Betsabé Garcia. Amb uns altres ulls. Roca editorial, 2016

Biografia de Montserrat Roig (1946-1991), escriptora catalana de projecció internacional.
 
Pilar Aymerich, Josep M. Benet i Jornet, Josep Maria Castellet són alguns dels personatges que acompanyaran Montserrat Roig (altres, avui ja desapareguts, són recuperats a partir de testimonis familiars o bibliografia) a través de tres paisatges històrics fonamentals: l’esperançada lluita antifranquista dels seixanta i primers setanta; el llarg passadís conegut com la Transició democràtica, i l’esbalaïdora, atrevida i crítica primera dècada de la llibertat a Espanya, els vuitanta.

Inquieta i tenaç, Montserrat Roig no va deixar –ni deixa– indiferent ningú. Honesta per a alguns, procaç per a uns altres, sempre provocadora, la seva biografia resulta per si mateixa un capítol fonamental de la nostra història. El Feminisme i la formació d’una consciència política a Espanya –que va ser possible gràcies a una Esquerra proactiva i organitzada– van ser factors de primer ordre del miracle espanyol i van ser, a part d’això, llocs en què Montserrat Roig va figurar com una de les seves protagonistes principals.


Roca Editorial, imatge i text


Marta Carnicero. El cel segons Google. La Magrana, 2016

L'arribada a casa de la Naïma, la nena que adopten la Júlia i en Marcel, havia de ser l'inici d'una vida familiar plena, però la nova situació que viu la parella posarà al descobert una realitat soterrada que maldava per esclatar. Una novel·la breu i intensa, feta de coneixement del que som, escrita amb escalpel i rivetada d'escapatòries d'ironia que ens deixen un mig somriure als llavis.

El cel segons Google ens ofereix dues històries, la primera protagonitzada per la jove parella i l’altra per la Naïma, la nena adoptada que, anys després i gairebé sense relació amb els seus pares adoptius, rep la notícia de l’existència d’una germana que li demana que vagi a veure el seu pare, en Marcel, que es troba hospitalitzat, i ha de valorar si hi ha de tornar o no.

Marta Carnicero també aborda qüestions referents als records i a la memòria, que en ocasions no s’ajusta a la realitat.



Wislawa Szymborska. El gran número. Fin y principio y otros poemas. Hiperion, 2010

Esta traducción española de la poesía de Wislawa Szymborska está compuesta por dos de sus libros, los considerados más valiosos y representativos de su obra, El gran número y Principio y fin , complementados por quince poemas de sus obras anteriores y cinco más recientes, aún no recopilados en el libro por su autora. Contiene asimismo el texto El poeta y el mundo , leído por su autora en Estocolmo con motivo de la recepción del Premio Nobel de Literatura, así como un estudio preliminar: Wislawa Szymborska, poeta de la conciencia del ser , de la reconocida especialista Malgorzata Baranowska. 

FNAC, imatge i text


Camille Jourdy. Rosalie Blum. La Cúpula, 2012

En un pequeño y aburrido pueblo viven Vincent, un peluquero de treinta años que aún no ha conseguido cortar el cordón umbilical que le une a su excéntrica madre; Rosalie, una mujer que intenta ahogar su oscuro pasado a través del whisky, y Aude, que se deja arrastrar por la vida.  
La vida monótona de Vincent se verá perturbada por un encuentro que le generará una vaga e imprecisa reminiscencia de algo o alguien pasado y que derivará en obsesión. El detonante es la aparición de una mujer, Rosalie, que parece llevar una vida tan aburrida como la de Vincent. ¿Ayudará este encuentro a que Vincent supere sus demonios?
En Rosalie Blum asistiremos a tácticas de espionaje y contraespionaje y conoceremos a desternillantes personajes como el compañero de piso de Aude, que quiere montar un circo sin ningún tipo de recurso económico; la misteriosa Bernardette; la alocada y descarada Cécile, y la estrafalaria madre de Vincent. Rosalie Blum ha recibido los premios RTL en 2009 y el de autor revelación en el Festival International de la Bande Dessinée de Angoulême en 2010.

Alfonso Zapico. La ruta Joyce. Dublinés. Astiberri, 2011
La ruta Joyce es un cuaderno de viaje, el recorrido por las ciudades que visitó Alfonso Zapico tras los pasos de James Joyce en su arduo proceso de documentación e investigación, que permitiría la realización de la novela gráfica Dublinés (Astiberri, 2011) –por la que ha logrado el Premio Nacional del Cómic 2012 promovido por el Ministerio de Cultura–, así como por otras urbes que visitó el dibujante asturiano y que fueron decisivas en el proceso de creación de la obra sobre el genial escritor irlandés.
Así, asistimos a las más diversas peripecias que le llevaron a Zapico por Dublín, Trieste, París y Zúrich –las cuatro ciudades más importantes en la vida de Joyce–. En esas cuatro etapas de la ruta tras los pasos del escritor del Ulises, se intercalan otros tantos episodios “más cortos, pero importantes en la estructura y la gestación del proyecto”, precisa Alfonso Zapico, que le llevan a la localidad francesa de Angoulême, donde se realizó buena parte de la novela gráfica.

 
La ruta Joyce presenta un tono desenfadado y fluido, salpicado con gran cantidad de anécdotas curiosas e incluso inesperadas: “En el pub donde van los profesores del Instituto Cervantes de Dublín nos encontramos tomando pintas como si nada a Enda Kenny, el primer ministro de la República”, apunta Zapico. O bien, al volver a la localidad francesa de Angoulême de un viaje a Trieste, cuando se encuentra una carta de David Norris, “el senador joyceano al que le había enviado un ejemplar, donde me decía que estaba inmerso en la campaña electoral en la que se presentaba a presidente de la República, pero que se quería leer el álbum y contarme cosas... ¡Todo muy joyceano!”, apostilla divertido.

Astiberri, imatge i text