dimarts, 24 de febrer del 2015

Paraules dels tertulians: Los puentes de Madison County

PARAULES QUE SÓN UN ESTIL DE VIDA

“Els vells somnis eren bons somnis, no es van convertir en realitat, però m’alegro de haver-los tingut”

Els ponts de Madison County (1993) és una d’aquelles històries que, un cop llegida, canvia la nostra percepció, ja no és la mateixa. El grau de delicadesa s’enfila en l’escala de valors per distingir el sentimentalisme de l’amor de tot cor, aquell capaç de perdurar per sempre més.
El narrador, per encàrrec dels familiars de la Francesca Jonhson, escriu un  passatge fonamental en la vida d’aquesta napolitana llicenciada en Literatura Comparada que exerceix de mestressa de casa a temps complert.  El seu món és la granja que, juntament amb el seu marit  i llurs fills,  tenen a Madison County, al sud d’Iowa, una regió peculiar per set ponts coberts distribuïts per tot el territori.
És en el setè pont, el de Roseman Brigde, on voletegen les cendres de dos éssers que es van conèixer durant quatre dies i es van estimar per sempre més.
Robert Koncaid, fotògraf  del National Geografic, és un cowboy que galopa amb una destralada camioneta que anomena Harry. Cavalca pel món vigilant la llum per capturar la instantània desitjada quan s’enamora de Francesca, la dona del granger.
Durant quatre dies, el fotògraf de la llum i la grangera italiana viuen un amor profund, on les sensacions adquireixen una força infinita, capaç de perdurar viva, en el record, per sempre més.
Com dos ocells solitaris voleiant per amples prades per designi celestial, tots aquests anys i vides hem estat anant l’un cap a l’altre
En un univers on la “paraula d’honor” s’està diluint en tots els seus aspectes, la paraula “compromís” paralitza a Francesca, que avantposa la seva “responsabilitat” a la seva “gran passió”, i amb la paraula “respecte” Robert i Harry aixequen la pols del camí.
Hi ha paraules que no són només un significat, són un estil de vida.
Aquesta és la raó per la qual estic en aquest planeta, en aquest moment, Francesca,... per estimar-te
No estic parlant de cap joia literària. Els ponts de Madison és una novel·la curta, documentada i atemporal que, personalment, crec que confirma la regla erigint-se com una excepció. I és que el 1995 Richard LaGravenesse realitza l’adaptació per al guió d’un dels melodrames més preciosos que ha produït mai Hollywood i que es va convertir en un clàssic inoblidable.  La pel·lícula, dirigida i interpretada per Clint Eastwood, està classificada d’obra mestra i compta amb un repartiment de luxe, en el que Meryl Streep interpreta un dels millors papers de la seva carrera.
Totes les racionalitzacions filosòfiques que puc conjurar no m’impedeixen desitjar-te cada dia, a cada moment, amb el lament implacable del temps, del temps que no puc passar mai amb tu, molt endins del meu cap. T’estimo profundament, completament. I sempre t’estimaré”
Una història que explora l’amor de tot cor per mostrar l’essència d’aquest sentiment excepcional i eixamplar la nostra coneixença i la nostra sensibilitat. Un llibre per un gran debat a Tertúlies Literàries i una gran pel·lícula per gaudir. És la proposta d’aquest mes.
                                    Maite ACUÑA