dissabte, 20 de febrer de 2016

Paraules dels tertulians: El testament francès

Sense especificar-se en cap moment el que té de verídic aquest text, el protagonista d'aquesta novel·la, com el propi Makine, va néixer a Sibèria l'any 1957. El testament francès és un llibre d'homenatge a un amor llunyà i quasi impossible, França i la seva cultura, i també la història de la formació intel·lectual d'un jove afrancesat i occidentalitzat, sota la Rússia comunista.
Aquesta passió francesa li és transmesa al protagonista per un personatge carismàtic i inusual,  la seva àvia materna, francesa, culta i sensible, indiferent i immutable a qualsevol desastre dins la voràgine del seu segle. Charlotte és una mítica supervivent de dues guerres mundials, d'una revolució i guerra civil, de les purgues estalinistes, de passar gana i violències. Una de les imatges centrals d'aquest temps suspès i detingut, petrificat a la memòria de Charlotte, té lloc en el París de 1910, el París d'un jove dandi anomenat Marcel Proust, del president Félix Faure i de la Bella Otero.
El seu net, criat amb els seus pares a una ciutat industrial de les ribes del Volga, ja adult, rememora la seva història en El testament francès. Queda marcat de per vida pels relats impressionistes de la seva àvia Charlotte, amb la que passa els estius a la seva humil casa de l'estepa siberiana. El nen, àvid d'històries franceses que el transporten a una rara "Alquímia del temps" anirà sofrint una escissió. Viure amb la seva àvia "implicava ja sentir-se en un altre lloc". Gràcies a ella quedarà estigmatitzat i sofrirà contínuament un desdoblament. El noi, adolescent, devorador voraç de biblioteques, junt amb la seva germana, "miren amb una mirada diferent a la de les altres persones". Contínuament pateixen una contradicció irreconciliable entre els lírics records de la seva àvia a l'entorn de la visita del zar Nicolàs II a París. Tampoc comprenen que aquella delicada jove francesa que s'havia passejat pels Camps Elisis fos la mateixa que esperava davant la finestra congelada pel gel el retorn del seu adorat marit Fiódor a les tres de la matinada, hora en que ell finalitzava la seva feina de funcionari.
Makine ha escrit un excel·lent llibre que alterna perfectament temps i espais rememorats, evocacions imaginàries i literàries i descripcions reals i quotidianes. Makine ha sabut dosificar perfectament la sorpresa i el desenllaç d'un misteri que s'apuntava lleument a les primeres pàgines del llibre. La contenció i intel·ligència de Makine ens endinsen en un relat subtil i creïble de fascinació i un text a voltes poètic, a voltes ple de duresa.
Marta Bayo Badia

divendres, 19 de febrer de 2016