dimecres, 27 de maig del 2015
Paraules dels tertulians: La delicadesa
La delicadesa, una història plena d’intel·ligència i sensibilitat
La delicadesa (2009), guanyadora de deu premis, és la novel·la de l’esperança i la imaginació. Segons el seu autor, David Foenkinos, aquesta novel·la “ofereix el que el seu títol indica, delicadesa, en un món accelerat i brutal, on pensem que els amics apareixen tan sols prement un botó de l’ordinador”. La delicadesa és un elogi de la lentitud, de l’atenció a l’altre.
Nathalie és una dona feliç. La seva relació amb François li permet viure la vida en la seva densitat única i total: la del moment present. Aquesta parella és el “mallot groc” de l’amor. Però un dia la desgràcia arriba: François mor inesperadament. I el dolor s’instal·la en la vida de Natalie. Després de set anys de vida en comú, François ha tingut temps de deixar la seva empenta per tot arreu i Nathalie comprèn que no podrà viure res que li faci oblidar la seva mort.
Nathalie llangueix a casa seva envoltada de records. Per la pressió del tots els que no escolten als qui ploren i diuen que volen estar sols, decideix tornar a l’oficina, on es pressa de la bulímia del treball en un intent d’ofegar el seu dolor. Ara se sent incapaç de viure el moment present. Després de tres anys d’esmicolar la seva vida en el buit, intenta “separar-se dels records”.
De cop i volta la màgia de la vida torna a sorprendre-la a través de Markus, un company de treball que mai ha tingut èxit amb les dones, un antiheroi allunyat de tots els estereotips, però carregat de bondat i de tendresa. Dos singulars petons, on Foenkinos expressa la seva “teoria dels moments”, obren la porta a una progressiva relació d’intimitat que per a ella suposarà la salvació, la tornada a la vida. El lleig Markus personifica la delicadesa del títol. Ha aparegut en el moment oportú, ni abans ni després. El seu humor, el seu enginy i la seva tendresa encaixen en el dolor i l’angoixa d’ella.
Aquest amor tan poc convencional s’expressa mitjançant capítols curts plens de referències literàries, esdeveniments quotidians i reflexions, com la que constitueix tot el capítol 47:
Reflexión de un pensador polaco
Hay gente fantástica
a la que se conoce en un mal momento
Y hay gente que es fantàstica
porque se la conoce en el momento adecuado
La delicadesa va ser portada al cinema (2011) pels germans Foenkinos, Stéphane i David, amb Audrey Tautou en el paper de Nathalie i François Damiens en el de Markus. Tot i haver elements diferents entre el llibre i la pel·lícula, l’esperit és el mateix.
La delicadesa és tendra i commovedora. No és una obra mestra, però la història està explicada amb intel·ligència i sensibilitat. A l’abast de tot tipus de lector, La delicadesa ens ajuda a creure que existeixen transbordadors entre la illa del dolor i la de l’esperança.
David Foenkinos: La delicadeza
Tertúlia del mes de maig
Versió cinematogràfica
- Biografia
- Argument
- Emma Rodríguez. "'La delicadeza', la novela de moda en Francia". El Mundo Cultura. 18/05/201
- Blog Divagando entre líneas. "Reseña: La delicadeza de David Foenkinos".
- Blog El placer de la lectura. "La delicadeza de David Foenkinos".
- Elena Jorreto. "David Foenkinos: 'Si no tomas decisiones tu cuerpo lo hace por ti'". ABC.es Cultura. 26/09/2013
- Flor Gragera de León. "¿Le duele la espalda? Cambie de vida". El País Cultura. 2/10/2013
- Fernando Díaz de Quijano. "David Foenkinos: 'Lennon habría muerto a los 27 de no ser por Yoko Ono'". El Cultural. 29/01/2014
- Ricardo de Querol. "Lennon frente a sus traumas". El País Cultura. 3/02/2014
- Alfaguara. Premio Goncourt 2014
Versió cinematogràfica
- Lluís Bonet Mojica. "'La delicadeza' Empieza cuando acaba". La Vanguardia cine. 6/07/2012
- "Audrey Tautou, una mujer que afronta los vaivenes del amor en 'La delicadeza'". La Vanguardia cine. 4/07/2012
- Óscar Caballero. "La delicadeza de Tautou". La Vanguardia Gente. 22/01/2012
- Rocío García. "Cómo encontrar el amor donde menos te lo esperas". El País Cultura. 5/07/2012
- Javier Ocaña. "Oxígeno sin complicaciones". El País Cultura. 6/07/2012
Etiquetes de comentaris:
David Foenkinos,
tertúlies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)