Tertúlia del mes de maig
Encarna Velázquez Martín neix a la Zubia (Granada) el 17 de novembre de 1936. Guerra i postguerra li fan dura la infància en el “cortijo”, on la mare, molt religiosa, l’educà en una fe combativa. Cursa estudis d’infermeria a Granada on contacta amb el món clínic. També a l’Hospital Universitari de Sevilla.
Als 26 anys es casa amb Antonio Casares a qui acompanya en els seus treballs i destinacions professionals: primer a Marbella i després a Barcelona. Mare de tres fills -Jorge, Marián y David- pren excedència: la feina la té a casa.
Lluitadora, idealista, dotada de gran sensibilitat i empatia envers els malalts, torna a emprendre la seva professió quan té criats els fills. Aconsegueix plaça a la Seguretat Social. Montornès, Montmeló, Bigues i Riells i l’Ametlla seran les poblacions on gaudiran de la seva exquisida atenció sanitària sempre amb un escalf humà d’alta qualitat i amatent a la problemàtica social i afectiva dels malalts.
Solidària, intransigent amb la injustícia, emprèn projectes d’ajut per immigrants i gent necessitada. Inicia, juntament amb el Sr. José M. Morte i Mossèn Valentí Ganduxer, el moviment social i d’acollida a Càritas de l’Ametlla on s’hi compromet amb molta dedicació durant molts anys.
Estudia història a la UB, fa cursos d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès, cuida dels néts per qui redacta contes entranyables, pinta i treballa l’art figuratiu: té temps per tot. Poc abans del seu traspàs ens sorprèn amb Mi Dios soy yo, on relata la història d’Adelaida, una dona propera a la vellesa, que viu sola i rau a una llar d’avis. Tots l’hem llegit i avui el compartim.
Encarna, la inconformista (com la defineix un dels seus néts), la lluitadora ferma i afectuosa; il·lusionada per donar vida de qualitat a tots els qui l’envoltaven; l’amiga de Xirinacs i del natzarè que es desviu per donar vida; esposa, mare i àvia d’estimació sentida; tendra i animosa... Encarna, veïna entranyable de 81 anys. Encarna: un dia més entre nosaltres.
