dijous, 27 de novembre del 2014

Paraules dels tertulians: Stoner

John Williams.  Stoner


Començar la lectura de la novel·la Stoner de John Williams és entrar en un paisatge tranquil i harmoniós on la vida discorre pausadament: un ambient rural, una família sense grans pretensions (fora de la voluntat de mantenir la pervivència del seu “modus vivendi” enviant el fill a estudiar agricultura), uns personatges de caràcter senzill i anodí… tot això en el context d’un territori poc poblat dels Estats Units i en una època que se situa a principis del segle XX.


Aquesta sensació de placidesa es va diluint gradualment a mesura que avancem en el llibre. La del protagonista és una vida difícil des de bon començament: les dures feines del camp; el trasllat a la ciutat per acudir a la universitat, on es veu obligat a fer-se càrrec dels treballs més  feixucs a canvi de l’allotjament a la casa d’uns familiars; la progressiva adaptació al món universitari, amb els seus entrebancs i dificultats; i la manca d’iniciativa per establir vincles d’amistat o simplement per relacionar-se amb el seu entorn, són algunes de les circumstàncies que condicionen els anys de joventut d’aquest estudiant, que descobreix la seva autèntica vocació quan entra en contacte amb el món de la literatura i a partir de llavors s’hi dedicarà en cos i ànima.


Per seguir la seva passió, William Stoner es desvia del camí que el seu pare li havia proposat, dedica tots els seus esforços al coneixement dels autors clàssics, aconsegueix una plaça de professor a la universitat i construeix el seu món entre els llibres i les aules.


Vist així, semblaria que es tracta d’un individu que s’ha marcat uns objectius i quan els aconsegueix pot considerar-se satisfet amb la seva trajectòria. Però res més lluny d’això. Les experiències vitals fan de la seva vida personal un autèntic fracàs, començant per un matrimoni desafortunat amb una dona que des del primer moment el fa víctima del seu menyspreu i que és capaç de privar-lo de la relació amb la seva filla, amb la que havia estat molt unit durant la seva infantesa i que per la influència de la mare opta per una conducta autodestructiva.


A la universitat s’enfronta amb situacions complicades en un ambient de rivalitat entre el professorat. Enmig d’això, comença una relació amb una professora alumna del seu seminari amb la que viurà una història d’amor, l’amor que no ha conegut abans amb la seva dona. Però aquest parèntesi no durarà gaire. Per la pressió d’una societat molt conservadora, s’acaba la relació sense que ell faci res per oposar-s’hi. Davant de tot el que li passa manté una actitud conformista i troba refugi en el seu món envoltat de llibres.


La novel·la està molt ben escrita i és molt fàcil de llegir, tens ganes d’avançar per saber quina direcció prenen els esdeveniments, amb l’esperança de que el protagonista reaccioni davant de les situacions que el fan desgraciat i s’alliberi de tots els condicionants que el fan viure amb tanta insatisfacció.

Amb un estil ben senzill l’autor retrata tota una vida i reflecteix multitud d’aspectes que provoquen la reflexió i que poden ser objecte de conversa i de debat durant una bona estona.

Imma Barriendos

dilluns, 17 de novembre del 2014

Stoner, de John Williams

El mes de novembre el llibre de la tertúlia és Stoner, de John Williams.

Biografia de l'autor


PUNTS DE REFLEXIÓ

  • Stoner és una obra mestra. I punt.
  • És la tercera de les quatre novel·les de Jonh Williams (1922-1994), quien, como su “héroe” William Stone, va ser fill de grangers i, seduït per la lletra impressa, va trencar amb la tradició familiar
  • John Williams retrata en Stoner la vida d’un professor de la generació anterior a la seva.
  • Jonh Williams: veterà de l’exèrcit, professor de teoria literària a la universitat de Mossouri (Colúmbia), on també va fer el doctorat. En aquest campus situa la seva novel·la
  • Stoner explica la vida de William Stoner: des dels seus orígens humils com a fill de grangers (1890) fins a la seva jubilació com a professor de literatura a la Universitat de Missouri i la seva mort (1954)
  • Provinent d’una zona rural i de pares camperols, ha de patir les incomprensions de l’inadaptat:
  • Conjugal: després d’un matrimoni precipitat amb la primera noia amb qui va sortir, una noia amb problemes mentals amb qui té una filla
  • Professional: xoc amb un professor ressentit, que acaba sent cap de departament i el castiga a fer cursos d’iniciació i els pitjors horaris
  • Un amor impossible amb una jove professora el rescata breument d’una vida condemnada al dolor. Només serà un mariatge.
  • El calvari de Stoner és un catàleg del dolor, recompensat en l’amor a la lectura i a la docència.
  • Stonner: fill de grangers sotmesos a la llei de la terra, un desemparat que, un dia, rep una lliçó cabdal a partir del sonet 73 de Shakespeare.
  • Decideix entregar-se al món de les lletres en una redempció inconscient que s’allarga quatre dècades.
  • No triomfa, no millora. No es rebel·la contra el fracàs personal i professional que l’embolcalla.
  • Publicada originàriament l’any 1965
  • Va ser escrita als EEUU del bullici contracultural.
  • Amb tot, no s’hi perceben les noves formes i temes de la cultura dels anys 60.
  • Realisme ple de sensibilitat i de penetració psicològica.
  • Aclaparadora en la seva exquisida senzillesa.
  • Stoner: persona normal i corrent, però molt intel·ligent i íntegre.
  • L’única satisfacció: la docència
  • Va entomant les molèsties de la vida –les tribulacions domèstiques, les rivalitats acadèmiques, les passions glorioses o fútils- amb una conformitat que va aprendre, de petit, en la duresa del món rural.
  • Narrador omniscient
  • To: sobrietat elegantíssima
  • Estil: sense escarafalls, gens emfàtic, però vivíssim i emocionant.
  • Cada escena batega de veritat humana.
  • La vida del professor Stoner xopa al lector amb aquella melangia civilitzada i profunda de les coses dignes que no tenen sentit però que ha valgut la pena que existissin
  • Memorable
  • Amb aquesta obra extraordinària Edicions 62 celebra el mig segle.
  • Què fa de Stoner, un home al qual la vida li passa per sobre, un personatge memorable?
    • La forma de narrar l’autor: estil neutre, racional, allunyat de tot sentiment i, per això mateix, ple de compassió. Williams no jutja Stoner
    • El mateix conformista que protagonitza el llibre palesarà una sola vegada que hi ha quelcom sagrat a la seva vida, un àmbit en el qual marcarà una línia vermella malgrat saber que li esgarrarà l’existència. No modifica res, no salvarà Stoner de la saviesa ignorant ni del final antinovel·lesc, però sintetitza la petita grandesa de la novel·la.

Punts extrets de diferents articles sobre la novel·la i l'autor:



Enrique Vila-Matas. "Obra maestra ignorada". El Pais. 18/10/2011 

Blog Un libro al día. "John Williams: Stoner". 15/02/2013

Rodrigo Fresan. "Todos a clase". ABC Cultural, 09/04/2011 

David Castillo. "El vaivé del dolor". El Punt Avui, 17/05/2012
Ricard Ruiz Garzón. "La lliçó del fracassat". El País. 7/06/2012
Pere Antoni Pons. "Vida d'un professor". Arallegim. 9/06/2012