Tertúlia del mes de març
El Frankenstein que no coneixia
T’acostes a la lectura de la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu, de Mary Wollstonecraft Shelley, pensant que és una història coneguda, que a mesura que vagis llegint aniràs recordant l’argument i que no hi trobaràs gaires sorpreses. Tens present la imatge tantes vegades reproduïda d’un Boris Karloff amb el seu aspecte mig humà mig mecànic aproximant-se a una nena i provocant-te una vaga sensació de por, que no te n’adones dels prejudicis que això suposa a l’hora d’apropar-te al text original.
Les versions cinematogràfiques, els còmics, les múltiples adaptacions per a tota mena de públic i la catalogació sovint com a literatura juvenil han creat una figura icònica en l’imaginari col·lectiu de la societat occidental que a priori tothom identifica i tothom reconeix. Ara bé, a partir de les primeres pàgines del llibre comproves que estàs davant d’una obra diferent, estàs llegint una narració completament desconeguda i t’afanyes a descobrir com es desenvolupa la trama.
T’interesses pel context en què va aparèixer, per l’autora, per les circumstàncies que van envoltar la creació del personatge i per tot allò que pugui complementar i enriquir el coneixement que comences a adquirir.
Mary W. Shelley (Londres, 1797-1851) només tenia 18 anys quan va començar a escriure Frankenstein. La seva vida llavors ja estava farcida d’experiències de tota mena, alegres i doloroses. Era filla de Mary Wollstonecraft, una dona molt avançada al seu temps, i William Godwin, un pensador i polític d’idees liberals precursores de l’anarquisme. L’ADN de l’escriptora contenia una bona base per al seu desenvolupament intel·lectual i ben segur que no la va desaprofitar. No va tenir una infància fàcil, començant pel fet que no va conèixer la seva mare ja que aquesta va morir pocs dies després del part.
Un parèntesi per parlar de la seva mare: Mary Wollstonecraft (1759-1797) va viure durant la segona meitat del segle XVIII i va voler ser independent en un món d’homes. Va aconseguir que li publiquessin i li remuneressin els seus escrits, convertint-se potser en la primera dona que es va mantenir de la seva feina professional com a escriptora. Vivia a Londres, va viatjar a París durant la Revolució Francesa i va concebre un món on les dones tinguessin els mateixos drets que els homes. La seva aportació fonamental és Vindicació dels drets de la dona, una obra considerada precursora del feminisme.
Tornant a Mary W. Shelley, podríem dir que va rebre una educació liberal per part del seu pare i que va llegir i admirar les obres de la seva mare. Ben aviat el seu pare va tornar-se a casar i les relacions amb la madrastra no van ser gaire satisfactòries. Molt jove, als 17 anys, es va enamorar del poeta Percy Shelley, amic de William Godwin, i, després de suportar el rebuig familiar i social perquè el poeta estava casat, van decidir fugir a Europa. No va ser fàcil sobreviure enmig de penúries econòmiques i sense perspectives de millora. Durant els anys que va compartir amb Shelley, que no van ser gaires perquè ell va morir el 1922 ofegat en una tempesta durant un viatge amb veler, va tenir quatre fills dels quals només en va viure un.
En un dels seus desplaçaments van coincidir amb Lord Byron, un altre poeta romàntic anglès, que els va convidar a passar les vacances de l’estiu de 1816 a Ginebra i que havia establert una relació amb la germanastra de Mary. És aquí, en aquest estiu caracteritzat pel mal temps i les pluges abundants, on té origen la història de Frankenstein. Per entretenir-se durant el mal temps, llegeixen i expliquen contes i llegendes de fantasmes. Lord Byron proposa una juguesca: que cadascú dels presents escrigui la seva pròpia història de terror.
A partir d’aquí, i d’algunes sensacions que confessa haver tingut mentre dormia, Mary comença a elaborar el seu llibre.
Això és el germen del que arribarà a ser una novel·la de gran èxit publicada anònimament el 1818, per ser obra d’una dona. La segona edició, de 1831, totalment reescrita per Mary W. Shelley, ja apareixerà amb el nom de l’autora. Es tracta d’una novel·la gòtica per la seva temàtica i l’ambientació i també és considerada per molts estudiosos com la primera obra de ciència ficció.
Mentre van viure a Europa, a Suïssa i a Itàlia, van veure com algunes de les persones més properes desapareixien, unes per malaltia i altres per suïcidi: els fills, l’exdona de Shelley, la germanastra de Mary, el metge de Lord Byron...
La proximitat constant de la mort, el coneixement de teories i experiments científics, la capacitat de crear la vida o la responsabilitat davant les pròpies obres són aspectes que apareixen a la novel·la al costat d’extensos coneixements sobre diferents disciplines: geografia, història, literatura, ciència, filosofia, etc. No hi ha dubte que Mary Shelley era una persona d’una amplíssima cultura i que tenia grans aptituds literàries.
L’argument de la novel·la, molt simplificat, és el següent: el doctor Frankenstein, en el seu afany per trobar la manera de ressuscitar un cadàver o tornar a donar vida allà on hi havia mort, concentra els seus esforços a crear un ésser que després abandona perquè no li ha sortit com ell esperava. La criatura, com és anomenada sovint, busca l’amistat i la comprensió de la gent però pateix contínuament el rebuig pel seu aspecte deforme. El seu creador no li ha ensenyat a viure, no l’ha dotat d’una biografia, ni tan sols li ha donat un nom. En l’enfrontament que es produeix entre creador i criatura, aquest desenvolupa odi i maldat per la manca d’acceptació, i no s’aturarà fins que no hagi sembrat la desolació en la vida del doctor.
Els variats temes que es tracten a la novel·la donen peu a la reflexió i al debat sobre la vida i la mort, els límits de la ciència, l’ètica, la tolerància… Ha estat tot un descobriment.
Què sabies abans de llegir aquesta novel·la? Que un metge va crear una criatura a partir de fragments de cossos de cadàvers i li va donar vida; que la criatura no es deia Frankenstein, sinó que aquest era el nom del doctor; que l’havia escrit una dona; que se n’havien fet unes quantes versions cinematogràfiques… i poca cosa més. Ara s’ha obert una àmplia perspectiva que no deixaràs d’aprofundir per arribar a copsar tot el que s’amaga dins el títol de Frankenstein.
Caldrà revisar altres clàssics de la literatura de terror o de ciència ficció, com El Doctor Jekyll i Míster Hyde, o L’home invisible. Segur que també t’emportaràs sorpreses.
