Sayed Kashua és un escriptor que fins al juliol de 2014 vivia a Jerusalem. Nascut a una localitat àrab d’Israel, va estudiar a un centre educatiu jueu i des de l’adolescència ha utilitzat l’hebreu com a llengua d’expressió perquè, segons les seves paraules, així pot arribar a més gent.
Entendre la complexitat de les relacions entre àrabs i jueus a Israel és força difícil. Només assenyalarem aquesta circumstància, un escriptor àrab que escriu en hebreu, com una de les moltes paradoxes que als nostres ulls es viuen al territori i que provoca dubtes i recels per part de les dues comunitats. Sayed Kashua, mentre ha viscut a Jerusalem, ha exercit la seva professió d’escriptor i periodista acostant-se a la realitat amb sentit de l’humor i amb un gran esperit crític.
Després dels enfrontaments entre israelians i palestins de l’estiu de 2014, Kashua va decidir abandonar Jerusalem i es va acomiadar amb un article que va provocar molta controvèrsia.
La novel·la Segona persona del singular, publicada en hebreu l’any 2010 i mereixedora del premi Bernstein el 2011, s’acosta a aquesta realitat dels àrabs amb ciutadania israeliana i ho fa amb dues històries paral·leles: d’una banda, un advocat àrab que ha estudiat a la universitat israeliana i que ha aconseguit un cert prestigi i una situació econòmica favorable que li ha permès establir-se en un bufet i fins i tot adquirir una casa confortable; de l’altra, un assistent social també àrab, que no ha tingut tanta sort i que es dedica a tenir cura d’un jueu amb dependència total.
Les històries dels dos personatges es creuen quan l’advocat troba en un llibre comprat a una llibreria de segona mà una nota escrita en àrab en la qual identifica la lletra de la seva dona. La frase de la nota es pot interpretar com un missatge adreçat a una persona amb la qual manté una relació amorosa i això desperta totes les sospites del marit. Només coneix el nom de pila de l’antic propietari, que està escrit a la primera plana del llibre. A partir d’aquí, començarà un seguit d’actuacions encaminades a descobrir indicis de la infidelitat de la seva esposa i a esbrinar qui és el destinatari de la nota.
Mentrestant, el jove treballador social va narrant en primera persona el seu periple per Jerusalem, tant pel que fa a l’habitatge com a la feina. Finalment es dedica a cuidar un noi jueu que es troba en estat vegetatiu sembla que a causa d’un accident; es va interessant per la seva vida anterior, utilitza la seva roba, agafa la seva càmera de fotos i acaba suplantant la seva identitat en un intent de fer-se passar per un jueu autèntic.
A mesura que avança la lectura es fan evidents les contradiccions y les peculiaritats de la vida en una societat plena de contrastos, amb diversitat de cultures i de creences. L’advocat, per exemple, se sent com algú progressista i lliure de prejudicis, però només li cal la sospita poc fonamentada de la infidelitat de la seva dona per reaccionar de la manera més conservadora i retrògrada i deixar-se emportar per la gelosia.
La descripció dels ambients i les situacions contribueix a transmetre amb ironia tot aquest món, del qual només veiem una petita mostra. Els personatges secundaris també tenen el seu pes en la construcció del context social de la novel·la: la diversitat de comportaments, les actituds d’uns i altres davant els fets que van succeint, el diferent punt de vista amb que s’analitza la realitat..., tot són elements importants del conjunt del llibre i de la realitat que vol exposar.
La novel·la és molt recomanable, facilita una aproximació al món divers de la vida a Jerusalem, una ciutat que conté moltes ciutats en el seu interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada