Tornar a llegir aquesta novel·la de 1976 després d'uns quants anys m'ha permès endinsar-me de nou en els mons particulars d'uns protagonistes que ho són de la novel·la però també d'un temps i una època, millor dit, d'èpoques diverses, perquè la narració combina persones i fets corresponents a tres moments diferents: el tombant del segle XIX al XX; la guerra civil i la immediata postguerra; i els primers anys setanta, gairebé contemporanis a l'escriptura de la novel·la.
La protagonista, Natàlia, torna a Barcelona després de passar 12 anys a França i Anglaterra. Havia marxat a principis dels 60 per fugir d'una família, d'una ciutat i d'un país que l'ofegaven. El contacte de nou amb una realitat plena de reminiscències del passat ens presenta encara les darreres manifestacions de la dictadura franquista i com sobreviuen els representants de diferents ambients socials.
A través de les converses amb els seus parents i amics Natàlia es va adonant que les coses no han canviat tant, que els personatges del seu entorn segueixen les seves vides grises i sense gaires entusiasmes.
La novel·la va fent salts del present al passat i així ens assabentem dels orígens familiars i de les trajectòries diverses tant dels protagonistes com de les persones que configuren el seu entorn. Un anar i venir en el temps per buscar arrels, per no oblidar esdeveniments transcendentals que van condicionar les vides de tanta gent (el més dramàtic, la guerra civil).
Amb una prosa molt rica, Montserrat Roig combina la descripció d'ambients amb el retrat dels personatges, que van evolucionant al llarg de la novel·la, integrant en el seu caràcter les vivències, els desenganys, les tristors... la vida, al capdavall.
El títol fa referència a una cançó del 1866 amb lletra de Jean-Baptiste Clément: Le temps des cerises. Representa la il·lusió perquè arribi un moment en què les coses canviïn per millorar, i a la vegada la certesa que, encara que canviïn les coses, continuaran les penes d'amor.
Aquesta novel·la forma part d'una trilogia integrada també per Ramona, adéu i L'hora violeta, dos llibres igualment recomanables i necessaris per comprendre l'univers particular creat per l'autora i on té un protagonisme important la ciutat de Barcelona com un element fonamental que interactua constantment amb els personatges.
Una bona ocasió per continuar llegint Montserrat Roig, en qualsevol de les seves obres, i seguir descobrint el paper fonamental que va tenir i que té per a la literatura i la cultura en majúscules.
Vídeo de la cançó interpretada per alumnes de l'Institut del Teatre.
Lletra
Font de la imatge
