- Biografia
- Sobre l'obra "El silenci del far". Periscopi.
- Miquel Erra. El vigatà Albert Juvany ambienta a Islàndia el seu debut literari. El 9 Nou Vic. 13/10/2014.
- Laura Fabregat. Albert Juvany. El silenci del far. Núvol. 29/09/2014.
- Blog La màgia dels llibres. El silenci del far. 17/11/2014.
- Xavier Cortadellas. Llum de la fosca. El Punt Avui. 14/11/2014.
- Marta Orriols. Els secrets, els records i la bibliotecària. Catorze14. 19/09/2014.
- Núria Juanico. La inspiració s'amaga a Islàndia. Ara.cat. 18/08/2014.
- Blog Fem notícia. Entrevistem a Albert Juvany. 28/11/2014.
- Anna Carreras. El silenci del far. Time Out.
- Blog 30 anys, 30 veus... i més. "Per fer ciència cal dominar les lletres". Entrevista a Albert Juvany. 22/04/2015.
- Blog Lletres minúscules. El silenci del far. 5/11/2014.
diumenge, 30 d’abril del 2017
Albert Juvany: El silenci del far
Etiquetes de comentaris:
Albert Juvany,
tertúlies
dilluns, 20 de març del 2017
Carme Ballús: Amor, deixa'm dormir
Tertúlia del mes de març
- Pòrtic
- El furor negre de Carme Ballús. Arabalears. 7/03/2016.
- Biblioteca Municipal d'Arbúcies. L'escriptora convidada. 17/02/2017
- Revista PromoArt. "Amor, deixa'm dormir", el projecte de... Carme Ballús. Escriptora. 5/04/2016
- Carme Ballús. Contes i altres herbes. Revista PromoArt
- Imma Guiteras. Carme Ballús. Portes endins. Núvol. Punt de llibre. 24/03/2013
- Blog Tot és una mentida. Portes endins, de Carme Ballús. 29/03/2013
Etiquetes de comentaris:
Carme Ballús,
tertúlies
dilluns, 6 de març del 2017
Ruta literària Josep PLA
El dissabte 28 de febrer i per iniciativa del grup de les Tertúlies Literàries
vàrem poder gaudir d’una jornada entranyable en la que, la ben
adjectivada i curosament construïda prosa d’en Pla, revisqué, en el seu
lloc creatiu, en tots els setanta assistent a la ruta. Aplegats de tres
pobles vallesans (Ametlla, Sta. Eulàlia i Lliça d’Amunt), els nostres
conciutadans donaren veu i ànima a un seguit de relats humans i
paisatgístics del nostre gran escriptor palafrugellenc. El dia vestia el
seu millor esplendor.
Etiquetes de comentaris:
activitats,
Josep Pla
dimarts, 21 de febrer del 2017
Paraules dels tertulians: El temps de les cireres
Tornar a llegir aquesta novel·la de 1976 després d'uns quants anys m'ha permès endinsar-me de nou en els mons particulars d'uns protagonistes que ho són de la novel·la però també d'un temps i una època, millor dit, d'èpoques diverses, perquè la narració combina persones i fets corresponents a tres moments diferents: el tombant del segle XIX al XX; la guerra civil i la immediata postguerra; i els primers anys setanta, gairebé contemporanis a l'escriptura de la novel·la.
La protagonista, Natàlia, torna a Barcelona després de passar 12 anys a França i Anglaterra. Havia marxat a principis dels 60 per fugir d'una família, d'una ciutat i d'un país que l'ofegaven. El contacte de nou amb una realitat plena de reminiscències del passat ens presenta encara les darreres manifestacions de la dictadura franquista i com sobreviuen els representants de diferents ambients socials.
A través de les converses amb els seus parents i amics Natàlia es va adonant que les coses no han canviat tant, que els personatges del seu entorn segueixen les seves vides grises i sense gaires entusiasmes.
La novel·la va fent salts del present al passat i així ens assabentem dels orígens familiars i de les trajectòries diverses tant dels protagonistes com de les persones que configuren el seu entorn. Un anar i venir en el temps per buscar arrels, per no oblidar esdeveniments transcendentals que van condicionar les vides de tanta gent (el més dramàtic, la guerra civil).
Amb una prosa molt rica, Montserrat Roig combina la descripció d'ambients amb el retrat dels personatges, que van evolucionant al llarg de la novel·la, integrant en el seu caràcter les vivències, els desenganys, les tristors... la vida, al capdavall.
El títol fa referència a una cançó del 1866 amb lletra de Jean-Baptiste Clément: Le temps des cerises. Representa la il·lusió perquè arribi un moment en què les coses canviïn per millorar, i a la vegada la certesa que, encara que canviïn les coses, continuaran les penes d'amor.
Aquesta novel·la forma part d'una trilogia integrada també per Ramona, adéu i L'hora violeta, dos llibres igualment recomanables i necessaris per comprendre l'univers particular creat per l'autora i on té un protagonisme important la ciutat de Barcelona com un element fonamental que interactua constantment amb els personatges.
Una bona ocasió per continuar llegint Montserrat Roig, en qualsevol de les seves obres, i seguir descobrint el paper fonamental que va tenir i que té per a la literatura i la cultura en majúscules.
Vídeo de la cançó interpretada per alumnes de l'Institut del Teatre.
Lletra
Font de la imatge
dilluns, 20 de febrer del 2017
Montserrat Roig: El temps de les cireres
Tertúlia del mes de febrer
Font: Santiago Bartolomé (El Periódico)
- Web de l'Associació d'Escriptors en Llengua catalana:
- Pòrtic
- Biografia
- Premis
- Obra
- Comentaris d'obra
- Antologia (El temps de les cireres)
- Entrevistes (Maria Aurèlia Capmany parla amb Montserrat Roig)
- Núria Cabré. Itinerari biogràfic i de creació. Visat. PEN català (octubre 2009).
- Neus Real. Montserrat Roig. Visat. PEN català (octubre 2009)
- Núria Cabré. El temps de les cireres (1976). Visat. PEN català (octubre 2009)
- Esteve Plantada. Montserrat Roig, la vigència del combat. Nació Digital. 10/11/2016
- Esteve Plantada. Montserrat Roig, una autora "per entendre el passat i enfocar el futur". Nació Digital. 11/12/2016
- Corpus literari. Montserrat Roig.
- Elvira Altès i Pilar Aymerich. Montserrat Roig: el compromís amb la vida. Web La lamentable. 17/09/2016
Entrevistes - Josep Maria Espinàs. Programa Identitats. TV3. 9/04/1988
- Jordi de Miguel entrevista a Pilar Aymerich. Publicada a Crític. 17/08/2016
- Pilar Aymerich parla de Xammar i Montserrat Roig. Any Xammar. 28/04/2015
Programes de tv - Documental Retalls
Etiquetes de comentaris:
Montserrat Roig,
tertúlies
dissabte, 28 de gener del 2017
Marjane Satrapi: Persèpolis
Tertúlia del mes de gener
Biografia. Wikipedia
L'obra: Persèpolis. Wikipedia
National Geographic. Persépolis
Guia del cómic
La pel·lícula
Javier Ocaña. Irán en viñetas. El País. 2/11/2007
Comic Fill-in >> PER TUTATIS. Persèpolis. 9/07/2006
La emisión del film "Persépolis" provoca violentas protestas en Túnez. La Vanguardia. 11/10/2011
Font de la imatge

Entrevistes
Con C de arte. "Una verdadera princesa" . 1/10/2006
Entrevista con Marjane Satrapi. Norma Editorial. 13/08/2012
Borja Hermoso. Entrevista: Marjane Satrapi | Directora de cine y autora de cómic. El País. 26/10/2007
Biografia. Wikipedia
L'obra: Persèpolis. Wikipedia
National Geographic. Persépolis
Guia del cómic
La pel·lícula
Javier Ocaña. Irán en viñetas. El País. 2/11/2007
Comic Fill-in >> PER TUTATIS. Persèpolis. 9/07/2006
La emisión del film "Persépolis" provoca violentas protestas en Túnez. La Vanguardia. 11/10/2011
Font de la imatge

Entrevistes
Con C de arte. "Una verdadera princesa" . 1/10/2006
Entrevista con Marjane Satrapi. Norma Editorial. 13/08/2012
Borja Hermoso. Entrevista: Marjane Satrapi | Directora de cine y autora de cómic. El País. 26/10/2007
Etiquetes de comentaris:
Marjane Satrapi,
tertúlies
dilluns, 19 de desembre del 2016
Romain Gary: La vida al davant
Tertúlia del mes de desembre
OPINIÓ
- Biografia. Viquipèdia
OPINIÓ
- Club de lectura de l'escola Pla de l'ametller de Banyoles. La vida al davant. Romain Gary. 14/03/2015
- Blog Moixeró. "La vida al davant" de Romain Gary. 21/04/14
- Quim Curbet. La vida al davant. Diari de Girona. 30/12/15
- Pere Calonge. Els miserables. 21/05/14
- Blog Quadern de mots. La vida al davant. 28/04/14
- Blog Els orfes del senyor Boix. La vida al davant | Romain Gary. 28/04/14
- Jordi Martin Lloret. Romain Gary, un deute pendent. Núvol. 24/02/14
- Vicens Pagès Jordà. La vida al davant - Romain Gary.
- Crítica literaria: "La vida al davant", de Romain Gary. iSabadell. 9/08/14
- Senderos de asfalto. La vida por delante de Romain Gary, interpretada por Concha Velasco.
- Feliciano Fidalgo. El escritor y diplomático francés, Romain Gary, se suicidó anoche. El País. Cultura 3/12/1980
- Ana María de la Fuente. La vida ante sí, d'Émile Ajar. Blog Tot és una mentida.
Etiquetes de comentaris:
Romain Gary,
tertúlies
diumenge, 18 de desembre del 2016
Trobada amb Anna Aguiló, directora de la Fundació Josep Pla de Palafrugell
El dia 24 de novembre, a les 19 h., a la Biblioteca de L'Ametlla del Vallès, va tenir lloc la trobada amb l'Anna Aguiló, directora de la Fundació Josep Pla de Palafrugell.
Per començar, l'Anna ens facilita unes adreces de pàgines web interessants, tot recomanant-nos la seva visita:
Pregunta als assistents si han llegit alguna obra de Josep Pla i què n'opinen. La majoria hem llegit El quadern gris, que ha estat el llibre de la tertúlia de novembre. Hi ha molta participació, amb opinions diverses tant de l'obra com de l'autor.
Per centrar la trobada, l'Anna comenta que és important mirar l'obra, al marge de l'escriptor. I a partir d'aquí ens fa uns apunts sobre la vida de Pla i continua amb la seva xerrada al voltant del llibre El quadern gris.
El context històric és l'època de la guerra del 1914, l'epidèmia de grip de 1918, l'ambient periodístic i cultural de la Barcelona dels anys 1918-1919.
Li interessa presentar la seva família i l'entorn de Palafrugell, l'Empordà, amics, veïns, vida de poble mariner.
Parla de les seves relacions i dels esdeveniments històrics amb un cert escepticisme.
La intencionalitat de Pla va també més enllà. Amb els seus escrits pretén:
- rastrejar la Catalunya profunda
- descriure el menjar (amb tots els sentits)
- fomentar l'autoestima de la gent senzilla
Josep Pla també és dipositari i observador d'una transició que ha tancat ferides en fals.

Es podria considerar una novel·la, un joc literari amb barreja de gèneres, construït amb aparent facilitat, que amaga una elaboració molt treballada. La lectura flueix ràpida entre descripcions magistrals i sèries d'adjectius que encaixen amb una precisió sorprenent.
L'obra és el resultat d'una feina de taller d'escriptura i reescriptura: retallar i enganxar.
De tant en tant, s'observa algun anacronisme, alguna informació que Pla no podia tenir els anys 1918-1919, o la referència a lectures i escriptors que va conèixer més tard. Però la intenció de l'autor no és oferir un reflex fidel de la realitat, sinó crear una obra literària.
Pla té l'obsessió d'escriure i s'hi dedica totes les hores que pot. El preocupa quina percepció tindrà el públic de la seva obra.
Castellet va fer una tria d'unes 150 pàgines aproximadament.
Més endavant es publicaria un dietari real: La vida lenta. És el recull de tres diaris inèdits de Josep Pla (1956, 1957, 1964).
La trobada va ser molt aclaridora, vam poder aprofundir en el text i la intenció d'El quadern gris. Tot un luxe! Gràcies, Anna!
Per començar, l'Anna ens facilita unes adreces de pàgines web interessants, tot recomanant-nos la seva visita:
Pregunta als assistents si han llegit alguna obra de Josep Pla i què n'opinen. La majoria hem llegit El quadern gris, que ha estat el llibre de la tertúlia de novembre. Hi ha molta participació, amb opinions diverses tant de l'obra com de l'autor.
Per centrar la trobada, l'Anna comenta que és important mirar l'obra, al marge de l'escriptor. I a partir d'aquí ens fa uns apunts sobre la vida de Pla i continua amb la seva xerrada al voltant del llibre El quadern gris.
El quadern gris es publica l'any 1966, quan comença l'edició de l'obra completa. Però, quan el va escriure? Pla agafa un dietari dels anys 1918-1919, amb notes reals, i el reescriu, el converteix en un manuscrit definitiu de 800 pàgines. El resultat és un dietari personal de ficció, un artefacte literari a partir d'una cosa real.
El context històric és l'època de la guerra del 1914, l'epidèmia de grip de 1918, l'ambient periodístic i cultural de la Barcelona dels anys 1918-1919.
Li interessa presentar la seva família i l'entorn de Palafrugell, l'Empordà, amics, veïns, vida de poble mariner.
Parla de les seves relacions i dels esdeveniments històrics amb un cert escepticisme.
La intencionalitat de Pla va també més enllà. Amb els seus escrits pretén:
- rastrejar la Catalunya profunda
- descriure el menjar (amb tots els sentits)
- fomentar l'autoestima de la gent senzilla
Josep Pla també és dipositari i observador d'una transició que ha tancat ferides en fals.

Es podria considerar una novel·la, un joc literari amb barreja de gèneres, construït amb aparent facilitat, que amaga una elaboració molt treballada. La lectura flueix ràpida entre descripcions magistrals i sèries d'adjectius que encaixen amb una precisió sorprenent.L'obra és el resultat d'una feina de taller d'escriptura i reescriptura: retallar i enganxar.
De tant en tant, s'observa algun anacronisme, alguna informació que Pla no podia tenir els anys 1918-1919, o la referència a lectures i escriptors que va conèixer més tard. Però la intenció de l'autor no és oferir un reflex fidel de la realitat, sinó crear una obra literària.
Pla té l'obsessió d'escriure i s'hi dedica totes les hores que pot. El preocupa quina percepció tindrà el públic de la seva obra.
Castellet va fer una tria d'unes 150 pàgines aproximadament.
Més endavant es publicaria un dietari real: La vida lenta. És el recull de tres diaris inèdits de Josep Pla (1956, 1957, 1964).
La trobada va ser molt aclaridora, vam poder aprofundir en el text i la intenció d'El quadern gris. Tot un luxe! Gràcies, Anna!
Imatges de la portada i una pàgina d'El quadern gris extretes de http://www.lletres.net/pla/
Etiquetes de comentaris:
Anna Aguiló,
Josep Pla
Subscriure's a:
Missatges (Atom)









