dilluns, 12 de setembre del 2016

Sessió inaugural Tertúlies literàries del curs 2016-2017

www.ametlla.cat /// Àrea de Cultura /// Tertúlies literàries






Llocs per informar-se sobre l'autor i la novel·la:

dijous, 7 de juliol del 2016

Un final de curs ben interessant

Com cada any, quan arriba el mes de juny hi ha dos esdeveniments a L'Ametlla del Vallès que les persones que anem a les tertúlies no ens podem perdre. I tots dos estan íntimament lligats a Can Draper, on la família posa tot el seu interès en què tothom es trobi com a casa. 

La primera de les activitats a què ens referim és el Concert de jazz al barri de Can draper, que va tenir lloc el divendres 17 de juny, i que va estar precedit de la trobada amb escriptors i músics per fer-los un petit reconeixement. L'equip format per l'Antígona, la Maite, el Jordi i la Lola ho tenia tot preparat perquè tothom se sentís a gust. I el Carles, fent de mestre de cerimònies, igual que la resta de la família de Can Draper, tenen la gentilesa i la generositat d'oferir casa seva per acollir actes com aquest, que valoren la cultura i la comunicació. 

Lola Tresserras, coordinadora de les tertúlies literàries i dels tallers d'escriptura, va parlar de la importància de mantenir el contacte entre veïns i compartir actes culturals com aquest.


A continuació va tenir lloc el concert, amb el barri de Can Draper ple de gent disposada a passar una vetllada entranyable.

Un concert organitzat per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de L'Ametlla del Vallès que en aquesta ocasió va anar a càrrec de Laura Simó & Francesc Capella trio, components del grup Afterflow. El quartet el formen:
Laura Simó, veu; Francesc Capella, piano; Gillermo Prats, contrabaix; David Simó, bateria.  


La música, l'entorn, la gent, l'ambient... tot es va ajuntar per crear un clima agradable i exclusiu.
Al final, un sopar a l'era va acabar de completar la magnífica nit, un bon preludi de l'estiu a punt de començar.

Uns dies més tard, el 2 de juliol, es va fer el sopar literari que també cada any  serveix per posar el punt final a les tertúlies literàries i als tallers d'escriptura. 
De nou a Can Draper, aquesta vegada el barri es va convertir primer en un gran menjador on vam compartir plats i plats que tothom va portar després d'elaborar-los amb entusiasme.


Quan es va acabar el sopar, l'espai es va transformar en un petit auditori on, amb la introducció de la Lola i amb la participació de moltes persones, es va fer un repàs de totes les activitats que durant el curs s'han anat realitzant. 

Entre parlament i parlament, les actuacions de Pep Mim i Juanito i les cançons i els poemes d'altres, van amenitzar un vespre ben literari.  


A punt per començar de nou al setembre amb energia.

dimarts, 5 de juliol del 2016

Recompte curs 2015-2016

Arribats al final del curs 2015/2016, fem memòria de les activitats que els grups de les Tertúlies Literàries de la Biblioteca Josep Badia de L'Ametlla del Vallès hem portat a terme. 

HEM LLEGIT



HEM ANAT AL TEATRE

Teatre Nacional de Catalunya

Molt soroll per no res, de William Shakespeare


El professor Bernhardi, d'Arthur Schnitzler


Victòria, de Pau Miró 

Font de les imatges: www.tnc.cat


Teatre Kursaal de Manresa 

El test, de Jordi Vallejo
 

(Sortida organitzada per la Xarxa de Biblioteques de la Diputació)


HEM TINGUT TROBADES AMB ESCRIPTORES

 Teresa Sagrera

C:\Users\taulaq\Desktop\aaaaaaa\IMG_9842.JPG

Alicia Giménez Bartlett


dimarts, 14 de juny del 2016

Paraules dels tertulians: La llista dels meus desitjos

LA LOTERIA

Gairebé tots hem jugat alguna vegada a la loteria. N’hi ha per a totes les butxaques. Pots gastar-hi poc o molt. Ara bé, Gregoire Delacourt a La llista dels meus desitjos ens fa reviure la història de la Jo. Aquella senyora de quaranta-set anys que no participava en aquests afers. Tenia una merceria. Al costat una perruqueria. Les dues amigues perruqueres totes les setmanes.  La Jo era prou feliç. El marit treballava, dos mil quatre-cents euros. El niu buit, els nanos ja fan la seva. Vacances un parell de vegades a l’any i sortides esporàdiques que feien les delícies de la Jo. En el dia a dia, escriu en un blog. Per distreure’s les estones que no entra ningú. El blog té força acceptació.

Les germanes van convencer-la que apostés. Va passar per l’estanc. Dos euros a l’“Euromilió”. Divuit milions de pot. Els números els escull la màquina. La sort farà la resta. Una possibilitat d’entre més de cinquanta milions. Més difícil encara que, quan et cases, trobar-se Lluis-Lluïsa, Pep-Pepa, Mario-Maria, i el mateix cognom, Garcia o López, posem per cas. Tot això va coincidir a la protagonista del llibre: Jocelyn-Jocelyne.
El premi no s’ha recollit. Caduca en quatre dies. La Jo va a Paris, diu que té trobada  amb proveïdors. L’acompanya el marit a l’estació, ell va a un curset de formació. La Jo presenta la butlleta i el carnet d’identitat, vol millor un xec nominatiu que transferència. La feliciten. Preguen que accepti veure la psicòloga. En poca estona sap de la seva sort i la seva desgràcia. Tothom voldrà ser amic seu. Li sortirà família que no sap que existeix. Els coneguts li demanaran diners i els desconeguts també. S’inventaran tota mena de desgràcies. “Cartes d’amor. Cartes d’odi”. El marit i fills no la veuran igual. És  una dona rica Els banquers li oferiran inversions. No li parlaran de fiscalitat ni comissions.

Al jardí de les Tulleries. Menja l’entrepà. El marit avui li ha preparat. L’estima. No voldria perdre per diners tot el que té. El temps ha esborrat els mals  moments. Ara ell no és cruel. Va ser-ho: quan la filla morí en el mateix moment de néixer.  Per contra, ara és considerat. Estan bé l’un al costat d’altre. Riu. A la bossa una fortuna. Ell podrà tenir els seus somnis.

Llavors ella no ho podia saber. En un tancar i obrir d’ ulls, va perdre  la confiança del marit. Ha trobat la fortuna. S’ha convertit en mentider, falsificador, lladre. Ha abandonat la família. Cobrat el xec i ja fa realitat els seus somnis. Una casa gran i dones boniques que no el feien trempar.

La Jo veu que no hi és el xec. Ho va saber. No hi ha curset de formació. Tot era molt complicat. Ha estimat. Ha perdut la confiança. Marxar. Fugir. Va tornar al mateix lloc on temps abans havia superat un mal tràngol. Uns mesos per recuperar-se. No vol tornar a casa. Ni a la merceria. Un petit apartament allà mateix.

Deu mesos van faltar-li al marit per demanar perdó. Una carta i un xec de quinze milions. La carta va caure al foc. El xec va servir per comprar una casa i dos minis a les perruqueres. La resta sense preses. Ajudaria els fills. Alguna donació per una causa justa. Ara viu vora mar, també el pare (i els seus sis minuts de llum), i aquell que un dia hauria pogut ser el seu amant. Llavors  ella era  una dona fidel. S’estimava el seu marit.  Les perruqueres han escrit al blog: “En Jo, el teu marit, trobat mort a casa. Va ser la policia, i ara no se’n parla. Gràcies pels minis. Vindrem a veure’t. Tothom creu que ens ha tocat la loteria.”

Pensem-hi. La loteria pot tocar. Què fer? No ho sé!!!  Seria bonic.
Roser Saura
----------------------------------------------------------------------

“QUANTES COSES HI HA AL MERCAT QUE NO NECESSITO” Socrates

               Els nostres petits somnis
               ens fan sentir vius,
               ens enganxen a la vida.

               Els que foren petis somnis diaris
               esdevenen barana d’existència,
               si assolits,
               una botiga amable, una web enginyosa,
               una infantesa feliç, una filla íntegra,
               uns dits que ens acaronen,
               un cos que ens desitja,...

               O espines empeltades a la pell,
               de coïssor virulenta, ferida sagnant
               que el temps apaivaga,
               però no oblida:
               una filla no nata, un amor traït,
               unes paraules malparides...

               O esbarzers que remodelen el camí emprés,
               vers nous viaranys, vers nous paisatges:
               un petó no donat,
               una frase no pronunciada,
               una decisió avortada per la por,
               o una mort sobtada.
               -- -- -- -
               Encara els entrebancs,
               la felicitat és una fita,
               arrelada al cor i a la ment vertebrada.

               Pot costar menys de 40 euros
               si la cerquem en les coses senzilles,
               en els plaers simples.
               Aquells que lluny de ser mediocres
               o vulgars, són quotidians.
               Aquells que conreen el nostre petit hort
               de relacions amoroses.
               Aquells que, vigilants,
               extirpen les males herbes
               que ofeguen el desig.

               Herbes metzinoses,
               com l’avorriment, la intransigència,
               la desconfiança,....
               La vena als ulls que ens amaga els defectes,
               ens oculta les nostres limitacions i, alhora,
               ens anul·la la percepció de les necessitats
               dels altres.

               La falta de pietat, l’ofensa banal
               minadora d’autoestima,
               que cerca, en la destrucció d’allò que no sóc jo,
               la volàtil persistència de l’essència negativa,
               la compensació de la feblesa,
               i la exculpació.

               Esclat d’ira tan inútil,
               com decebedor,
               que redueix a erm
               el que fora jardí frondós.
               -- -- -
               Els meus petis somnis diaris
               són humils de vegades,
               de tant en tant, complexos, irracionals,
               un miratge, fantasies, altres.

               La seva programació requereix dedicació,
               ordre, jerarquització, paciència,
               Si reals i assolibles.
               Ja sigui una planxa de vapor,
               uns estudis superiors,
               O un Televisor de pantalla plana.

               Imaginació, dolça teràpia
               Si irreals o evasius:
               una vil·la a la Costa Blava,
               un porxe luxós,
               una memòria més enllà dels 6 minuts

               o una mare retrobada.
               -- -- --
               Lluny de tòpics ja gastats,
               no podria comprar amb diners
               els desitjos més preuats.
               No podria, amb diners,
               obtenir allò que omplis
               de sentit l’existència.
               El Grial que com a persona em fa créixer.
               El Grial que pal·lia la mancança
               de salut, d’amor, de gelosia...
               de tantes febleses recurrents,
               de tantes malifetes inoportunes,
               voluntàries o simplement ignorants
               de les sensibilitats alienes.
               Ni deturar el sense sentit,
               la injustícia, la opressió, la por,
               o el karma advers,
               d’aquells que m’envolten.

               Tal vegada, apedaçar
                les carències,
               o contribuir a donar forma
               a projectes mancats de finançament
               que els sustentin.
               A defugir de realitats adverses,
               de prejudicis malaltissos,
               ja provinguin del destí
               o s’arrelen en els homes;
               en la seva prepotència, la seva vanitat,
               la seva absència, el seu rebuig
               o la seva indiferència.

               Sara Fernández Puerto


dilluns, 13 de juny del 2016

Gregoire Delacourt: La llista dels meus desitjos

Tertúlia del mes de juny


dimecres, 27 d’abril del 2016

Paraules dels tertulians: Confidències d'una reina

Confidències d’una reina, un passeig pel Vilamajor del segle XII

Una de les missions de la literatura és transportar-nos a un altre paratge, a un altre temps, fer-nos transitar per camins que mai hem recorregut oblidant-nos per uns instants que, en realitat, mai ens hem mogut del nostre lloc de lectura.


Amb la novel·la Confidències d'una reina, Teresa Sagrera ens ofereix un viatge al Vilamajor del segle XII en una expedició pel món medieval de la mà de personatges històrics com Peronella, reina d'Aragó, qui, malgrat no haver conegut a la seva mare, Agnès de Poitiers, sentiria eternament la seva absència. Amb només catorze anys contrau matrimoni amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, de quaranta. A la cerimònia lluirà les arracades de perles de Berenguera, l'encarregada d'educar-la per ser reina i a qui faria llum permanentment en el silenci de la seva cambra reial, per tal de mantenir viu el seu esperit i els seus consells: "Val més el que es calla que el que es diu".

Una novel·la històrica excel·lentment documentada que ens il·lustra tan en la forma: "Qualsevol dona s'hauria sentit orgullosa de ser escollida per engendrar la descendència que uniria el regne d'Aragó i els comtats de Catalunya"; com en el contingut: "El gran Guillem IX d'Aquitània, el més gran poeta en llengua occitana, que deixà enrere el llatí i feu les seves composicions en la llengua que podia entendre el poble". Dotat d'una sensibilitat extraordinària per la poesia i reconegut com el primer dels trobadors, l'avi matern de Peronella dormitava per l'ànima de la seva neta fins que un jove trobador, Guillem de Vila-rasa, acompanyat del seu llaüt, entona la melodia capaç de despertar l'essència del poeta captivant-la fins fer-la embogir d'amor. "El nostre amor va més enllà d'aquest món i ningú el podrà destruir".

Lliure tan en les temàtiques com en el to, Sagrera va encaixant perfectament totes les peces del puzle igual que el ritme intern al que sotmet el lector quan aquest viatja al costat de personatges tan entranyables com en Grau, el cuiner de palau a Vila Maior, un pou de saviesa, d'equilibri, amb una gran capacitat de paciència que culmina en un permanent estat filosòfic: "És evident que per conèixer la gent el més important és aprendre a escoltar-la".
C:\Users\taulaq\Desktop\aaaaaaa\IMG_9820.JPGPersonatges com la Druida, una jueva que sap molt bé què vol a la vida. Malgrat que la medicina està reservada als homes, la seva prioritat era curar a les persones en un món on els xumets eren de drap farcits de mel.

Però és amb l'esplèndida definició de la personalitat de la Loreto, la dama de Peronella, on l'escriptora instaura una connivència amb el lector capaç de convertir-la en previsible, com si la coneguéssim de tota la vida: "Les violetes eren com ella, silvestres però a la vegada delicades; fràgils, però al mateix temps s'alcen amb fermesa amb la seva forta tija, petites, però alhora valentes per gosar alegrar amb el seu color els racons més ombrívols del bosc, pròpies dels boscos d'alzines com els que embolcallaven Vila Maior. Realment n'estava convençuda: la Loreto era com les violetes de bosc, que tenen les fulles en forma de cor, tan gran com el de la seva dama".

Bojament enamorada de l’espòs de la seva reina en silenci, la Loreto es converteix en còmplice perquè Peronella pugui escapar-se una nit del palau per abraçar-se amb el seu estimat trobador. Aquella va ser la nit on les dues dones, que lluitaven per sobreviure en un entorn hostil, van viure com realment desitjaven.
Amb perfum de violetes i transformada en reina, la Loreto engendraria Guillem Berenguer de Barcelona en la cambra reial que aquella nit visitaria el comte Ramon Berenguer IV que, fins anys més tard, no resoldria l'enigma de l'olor de violetes.
Amb perfum de llibertat i galopant pel mig del bosc abraçada al seu amor, Peronella i Guillem cavalcarien junts cap a la dolça felicitat.
L'estructura d'aquest llibre ens proporciona nombroses cites deliciosament seleccionades amb què Sagrera el dota d'una dimensió diàfana i ens transporta a un altre temps i alhora aquí mateix:

            "Sóc amor, i he fet de l'estimació el meu estatge,
             goig i alegria és la casa on m'estic.
             Sóc pau i benestar, quan parlo
             duc el descans i trec el neguit."
                                       Abraham Ben Hasday  (jueu barceloní segle XII)

Una obra premiada de manera excepcional en la categoria de finalista del Premi Néstor Luján 2013 (aquest guardó només té un guanyador), però tots els lectors de Confidències d'una reina sortim guanyadors d'aquesta expedició en què Teresa Sagrera ens guia de manera magistral pel Vilamajor del segle XII.
Maite ACUÑA
C:\Users\taulaq\Desktop\Teresa Sagrera juny 2016\IMG_0457.JPG


C:\Users\taulaq\Desktop\aaaaaaa\IMG_9842.JPG

Font de la imatge portada del llibre