Paraules dels tertulians: El mal de Montano

 

"Hay un estado de buena salud que
no nos permite comprenderlo todo". 

André Gide infiltrat en Enrique Vila-Matas.

Látigo en mano, Enrique Vila-Matas fueteja l’intel·lecte que dormisqueja en la nostra matèria gris, i es defensa rebutjant l'assalt o es desvetlla enfilant-se a l'espiral dibuixada per l'embranzida d'aquest llibre, on la literatura fa de pilot omnipotent, cobrant vida.

"Entre la vida y los libros, me quedo con estos, 

que me ayudan a entenderla".

Avantguardista i desequilibrant, amb un estil que fusiona el diari personal amb la novel·la, crea una forma narrativa autobiogràfica, que traspassa fronteres entre la ficció i la realitat, en un vol rasant, carregat de combustible literari, com el d'en Henri Michaux:

"Océano, qué hermoso juguete harían de ti, si solo tu superficie fuera capaz de sostener a un hombre, como a menudo indica tu apariencia asombrosa, tu lámina firme. Andarían sobre ti. Los días tempestuosos, se bajaría con aire alucinado por tus rampas vertiginosas".

Provocadorament excèntric, s'endinsa fins l’essència literària per reconstruir-se espiritualment. Nodrint-se de la vida de la literatura -Dràcula, Faust, Quixot, Robinson Crusoe...-, en una persecució frenètica dels valors morals com la valentia, el seny, honestedat, capacitat per afrontar els perills de la vida o per suportar el patiment amb paciència.

Afamat per aprendre a llegir els demés amb treball i intel·ligència (tot i estar d'acord amb Paul Valery, que dubta dels beneficis de la intel·ligència perquè la seva recerca verifica que no és natural), juga amb els plànols narratius, sempre en sintonia amb Kafka,

"Nuevo diario. En realidad solo porque he estado leyendo el antiguo".

En una estructura permanentment fugitiva, doncs rés és el que sembla. El narrador és Rosaro Girondo, matrònim amb el que signa els seus llibres.

Sovint, en la seva psique, s'infiltren escriptors alhora infiltrats en altres escriptors, com els ions i els electrons que es mouen en una mateixa línia per esclatar en un raig de llum amb diferents velocitats de trajectòries, com Hamlet quan dubta, "entre saber (para no hacer nada) o menospreciar el saber a favor de una vieja costumbre moral que llamamos venganza y que en el fondo es un gesto demasiado fácil y animal".

Somia que és la memòria personificada de la història de la literatura i es proposa combatre lo no literario, reencarnant-se en la literatura mateixa, "hablar en libro es leer el mundo ". Malalt de literatura, això és el mal de Montano, viu esmunyint-se més a gust entre les paraules que entre els éssers humans. Tot un diccionari vivent que parafraseja el món.

Amb la certesa absoluta d ́haver-me quedat en el primer revolt d'aquesta espiral literària descomunal i contagiada pel virus "montaniano", se m'infiltra Gombrowicz,

"La buena literatura posee una dureza que es producto

 de un instinto de agudizar la vida espiritual”

I així, amb aquesta embranzida altament intel·lectual , encetem la primera Tertúlia Literària de L'Ametlla del Vallés 2014-15 , complementada amb la trobada de l'escriptor Enrique Vila-Matas a Granollers. Polèmica servida. Unes tertúlies literàries en les que, igual que Montaigne, veiem en la lectura una forma de felicitat. Igual que Borges, creiem que un llibre no ha de requerir un esforç. Igual que Vila-Matas elogiem el lector que escull no llegir o perquè no pot o perquè senzillament no li agrada el llibre triat i participa activament. Perquè la nostra tertúlia és un ventall obert amb posicions de tots els colors.

"Existe la nobleza de espíritu y esa nobleza no procede del pensamiento
ni depende de la cultura ni de la educación.
Tiene sus raíces entre los más primitivos instintos del ser humano."
William Maugham infiltrat en Enrique Vila-Matas.

Maite ACUÑA