Stoner, de John Williams

El mes de novembre el llibre de la tertúlia és Stoner, de John Williams.

Font de la imatge

Biografia de l'autor


PUNTS DE REFLEXIÓ

• Stoner és una obra mestra. I punt.
• És la tercera de les quatre novel·les de Jonh Williams (1922-1994), quien, como su “héroe” William Stone, va ser fill de grangers i, seduït per la lletra impressa, va trencar amb la tradició familiar
• John Williams retrata en Stoner la vida d’un professor de la generació anterior a la seva.
• Jonh Williams: veterà de l’exèrcit, professor de teoria literària a la universitat de Mossouri (Colúmbia), on també va fer el doctorat. En aquest campus situa la seva novel·la
• Stoner explica la vida de William Stoner: des dels seus orígens humils com a fill de grangers (1890) fins a la seva jubilació com a professor de literatura a la Universitat de Missouri i la seva mort (1954)
• Provinent d’una zona rural i de pares camperols, ha de patir les incomprensions de l’inadaptat:

• Conjugal: després d’un matrimoni precipitat amb la primera noia amb qui va sortir, una noia amb problemes mentals amb qui té una filla
• Professional: xoc amb un professor ressentit, que acaba sent cap de departament i el castiga a fer cursos d’iniciació i els pitjors horaris

• Un amor impossible amb una jove professora el rescata breument d’una vida condemnada al dolor. Només serà un mariatge.
• El calvari de Stoner és un catàleg del dolor, recompensat en l’amor a la lectura i a la docència.
• Stonner: fill de grangers sotmesos a la llei de la terra, un desemparat que, un dia, rep una lliçó cabdal a partir del sonet 73 de Shakespeare.
• Decideix entregar-se al món de les lletres en una redempció inconscient que s’allarga quatre dècades.
• No triomfa, no millora. No es rebel·la contra el fracàs personal i professional que l’embolcalla.
• Publicada originàriament l’any 1965
• Va ser escrita als EEUU del bullici contracultural.
• Amb tot, no s’hi perceben les noves formes i temes de la cultura dels anys 60.
• Realisme ple de sensibilitat i de penetració psicològica.
• Aclaparadora en la seva exquisida senzillesa.
• Stoner: persona normal i corrent, però molt intel·ligent i íntegre.
• L’única satisfacció: la docència
• Va entomant les molèsties de la vida –les tribulacions domèstiques, les rivalitats acadèmiques, les passions glorioses o fútils- amb una conformitat que va aprendre, de petit, en la duresa del món rural.
• Narrador omniscient
• To: sobrietat elegantíssima
• Estil: sense escarafalls, gens emfàtic, però vivíssim i emocionant.
• Cada escena batega de veritat humana.
• La vida del professor Stoner xopa al lector amb aquella melangia civilitzada i profunda de les coses dignes que no tenen sentit però que ha valgut la pena que existissin
• Memorable
• Amb aquesta obra extraordinària Edicions 62 celebra el mig segle.
• Què fa de Stoner, un home al qual la vida li passa per sobre, un personatge memorable?
• La forma de narrar l’autor: estil neutre, racional, allunyat de tot sentiment i, per això mateix, ple de compassió. Williams no jutja Stoner
• El mateix conformista que protagonitza el llibre palesarà una sola vegada que hi ha quelcom sagrat a la seva vida, un àmbit en el qual marcarà una línia vermella malgrat saber que li esgarrarà l’existència. No modifica res, no salvarà Stoner de la saviesa ignorant ni del final antinovel·lesc, però sintetitza la petita grandesa de la novel·la.

Punts extrets de diferents articles sobre la novel·la i l'autor:

Juan Carlos Galan. "Stoner", de John Williams (¿novela autobiográfica?). 21/5/2014

Enrique Vila-Matas. "Obra maestra ignorada". El Pais. 18/10/2011 

Blog Un libro al día. "John Williams: Stoner". 15/02/2013

Rodrigo Fresan. "Todos a clase". ABC Cultural, 09/04/2011 

David Castillo. "El vaivé del dolor". El Punt Avui, 17/05/2012

Ricard Ruiz Garzón. "La lliçó del fracassat". El País. 7/06/2012
Pere Antoni Pons. "Vida d'un professor". Arallegim. 9/06/2012