Paraules dels tertulians: Stoner

John Williams.  Stoner

Començar la lectura de la novel·la Stoner de John Williams és entrar en un paisatge tranquil i harmoniós on la vida discorre pausadament: un ambient rural, una família sense grans pretensions (fora de la voluntat de mantenir la pervivència del seu “modus vivendi” enviant el fill a estudiar agricultura), uns personatges de caràcter senzill i anodí… tot això en el context d’un territori poc poblat dels Estats Units i en una època que se situa a principis del segle XX.

Aquesta sensació de placidesa es va diluint gradualment a mesura que avancem en el llibre. La del protagonista és una vida difícil des de bon començament: les dures feines del camp; el trasllat a la ciutat per acudir a la universitat, on es veu obligat a fer-se càrrec dels treballs més  feixucs a canvi de l’allotjament a la casa d’uns familiars; la progressiva adaptació al món universitari, amb els seus entrebancs i dificultats; i la manca d’iniciativa per establir vincles d’amistat o simplement per relacionar-se amb el seu entorn, són algunes de les circumstàncies que condicionen els anys de joventut d’aquest estudiant, que descobreix la seva autèntica vocació quan entra en contacte amb el món de la literatura i a partir de llavors s’hi dedicarà en cos i ànima.

Per seguir la seva passió, William Stoner es desvia del camí que el seu pare li havia proposat, dedica tots els seus esforços al coneixement dels autors clàssics, aconsegueix una plaça de professor a la universitat i construeix el seu món entre els llibres i les aules.

Vist així, semblaria que es tracta d’un individu que s’ha marcat uns objectius i quan els aconsegueix pot considerar-se satisfet amb la seva trajectòria. Però res més lluny d’això. Les experiències vitals fan de la seva vida personal un autèntic fracàs, començant per un matrimoni desafortunat amb una dona que des del primer moment el fa víctima del seu menyspreu i que és capaç de privar-lo de la relació amb la seva filla, amb la que havia estat molt unit durant la seva infantesa i que per la influència de la mare opta per una conducta autodestructiva.

A la universitat s’enfronta amb situacions complicades en un ambient de rivalitat entre el professorat. Enmig d’això, comença una relació amb una professora alumna del seu seminari amb la que viurà una història d’amor, l’amor que no ha conegut abans amb la seva dona. Però aquest parèntesi no durarà gaire. Per la pressió d’una societat molt conservadora, s’acaba la relació sense que ell faci res per oposar-s’hi. Davant de tot el que li passa manté una actitud conformista i troba refugi en el seu món envoltat de llibres.

La novel·la està molt ben escrita i és molt fàcil de llegir, tens ganes d’avançar per saber quina direcció prenen els esdeveniments, amb l’esperança de que el protagonista reaccioni davant de les situacions que el fan desgraciat i s’alliberi de tots els condicionants que el fan viure amb tanta insatisfacció.

Amb un estil ben senzill l’autor retrata tota una vida i reflecteix multitud d’aspectes que provoquen la reflexió i que poden ser objecte de conversa i de debat durant una bona estona.

Imma Barriendos