Paraules dels tertulians: La Mennulara

Font de la imatge

Què és llegir i comentar una novel·la?

“La Mennulara”, Simonetta Agnello Hornby

Al nostre poble, l’Ametlla del Vallès, hi ha una gran quantitat d’activitats en les quals qualsevol persona pot satisfer les seves necessitats d’aprenentatge o de lleure. Les Tertúlies Literàries en les que participem molts lectors i lectores és una d’aquestes activitats.

Ens trobem una vegada al mes després de llegir un llibre [La Mennulara] que, segurament, d’altra manera no sabríem que existeix, de tants que n’hi ha, i el comentem: què me n’ha agradat [l’excel·lència en la manera de mostrar una realitat a través del que s’expliquen els veïns de Roccacolomba entre ells]  què és el que més m’ha cridat l’atenció [l’entramat de relacions interpersonals que s’estableixen entre el servei i els amos de cada casa, i els canals de comunicació que es creen i pels quals les xafarderies corren com el vent fins que tothom està assabentat de cada petit detall] , en què m’ha fet pensar [com en són d’injustos els prejudicis i les opinions que tenim de cada persona, perquè en realitat cadascú veu a l’altre a través de les pròpies pors i desitjos], quin personatge m’ha desesperat [la protagonista, la Mennulara, amb qui m’he sentit identificada en certs aspectes i ha fet que m’adonés de les meves pròpies flaqueses], quina escena m’ha captivat [“El vespre de la mort de la Mennulara, se’n parla al pati de la porteria del palau Ceffalia”], com ha aconseguit l’autora transmetre un determinat ambient [la bogeria que s’apodera dels fills Alfallipe, quan trenquen totes les peces de ceràmica i acaben agredint-se entre ells] o com he pogut quasi notar la por a la pell [del Paolino i la Mennulara al trobar-se amb uns matons de la màfia].

Llegir una novel·la és molt més que saber pronunciar unes lletres encadenades que se li han acudit a un escriptor. Llegir una novel·la és entrar en un univers paral·lel que ha estat creat per la ment i les experiències d’algú  [la Simonetta Agnello Hornby] que ha treballat moltíssimes hores per inventar una situació [la mort de la Mennulara, la serventa d’una família adinerada de poble], protagonitzada per un gran grup de personatges [els veïns del poble], i que ens serveix per conèixer un país i una societat llunyanes [la Sicília de l’any 1963].

Comentar una novel·la no és només explicar si t’ha agradat o no el llibre que acabes de tancar un cop assolida l’última pàgina. Comentar una novel·la és seure al voltant d’una taula amb una mica de berenar i escoltar la resta de tertulians [i aprendre de les seves experiències], [i descobrir aspectes del text dels quals no t’havies adonat], [i conèixer una mica més els veïns i les veïnes del meu poble]...

Núria Farràs i Giol