És una bona sorpresa trobar-se en aquest llibre amb una biografia de Marie Curie, la científica polonesa guanyadora de dos premis Nobel, el primer de Física l’any 1903 juntament amb el seu marit i el segon de Química en solitari l’any 1911.
Sempre m’han agradat les biografies de persones que han tingut una vida rellevant en algun camp de la societat i aquesta és extraordinària. Marie Curie va ser la primera dona en moltes coses. Jo coneixia la importància dels seus treballs sobre la radioactivitat, però ignorava completament la seva trajectòria vital des dels primers anys al seu país d’origen, Polònia, fins a la seva mort als Alps francesos als 66 anys. Una vida intensa, amb experiències diverses i amb una dedicació gairebé exclusiva a la seva feina d’investigació.
Rosa Montero parteix de l’encàrrec de fer un pròleg al Diari de Marie Curie, un diari d’unes quantes pàgines escrites durant l’any posterior a la mort del seu marit, Pierre Curie, atropellat per un carruatge a un carrer de París als 46 anys. A les pàgines escrites per Marie s’entreveu el seu sofriment i les particularitats de la relació que tenia amb el seu marit, així com amb les seves dues filles. Un relat ple de sentiments.
En el moment de rebre l’encàrrec, Rosa Montero acabava de passar per la situació personal de la pèrdua de la seva parella, Pablo Lizcano. Es tractava d’una vivència semblant a la de la protagonista del diari, no per les circumstàncies de la mort, però sí pel sentiment de soledat, de mancança, d’absència... que deixa la desaparició de la persona amb qui es comparteix la vida. Aquesta coincidència podria fer pensar que el llibre és un recurs per abocar les reflexions i els estats d’ànim de l’escriptora durant aquest període de dol i per tant que es tracta d’un llibre trist, però a mesura que vas llegint te n’adones que no és així en absolut. Sí que hi ha, inevitablement, referències a la pròpia experiència i rememoració de moments dolorosos, però en conjunt el llibre és ple d’optimisme i d’admiració per la figura de Marie Curie.
Les dades de la biografia es van entrellaçant amb comentaris de tota mena de l’escriptora, a vegades irònics, a vegades provocatius, sempre amb la voluntat de no deixar indiferent ningú, en una successió d’episodis que van seguint el fil cronològic de la vida de la científica polonesa i que van acompanyats de la mirada personal de Rosa Montero amb la seva manera particular d’entendre el món i de veure les coses.
Per fer aquest llibre, l’autora s’ha nodrit de la lectura de molts textos biogràfics i ha fet un treball d’investigació que l’ha portat a aprofundir en els aspectes personals que més li interessen, com la relació de Marie Curie amb la seva família polonesa, les amistats, els enamoraments, el moment de conèixer el seu marit i la vida que comparteixen, el seu paper com a mare de dues filles (una de les quals va seguir els seus passos com a científica i va obtenir un altre premi Nobel de Química), els problemes amb la comunitat universitària pel fet de ser una dona en un món d’homes, les crítiques contundents de la societat i els mitjans de comunicació per la seva relació amb un home casat els últims anys de la seva vida, etc.
Un llibre ric, suggestiu, apassionat, del tot recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada