Amb tinta d'esperança
La mort és universal com l'amor. El testimoni que deixa C.S. Lewis en la seva obra ´´Un dol observat´´ - vàlvula d'escapament per la mort de la seva estimada esposa diagnosticada d'una malaltia inguarible- és l'udol esquinçador d'un llop solitari perdut en la tenebrositat d'una nit sense lluna, ferit de mort, ferit d'amor.
En tan sols seixanta-nou pàgines, tan lúcides com demolidores, Lewis evidencia com la fe de debò es pot convertir en fum de la imaginació, quan els xiscles desesperats escanyen qualsevol resposta de veritat capaç d'assossegar el dolor per la pèrdua d'un ésser estimat.
´´...On és Deu? Aquest és un dels símptomes més inquietants¨.
´´...On és Deu? Aquest és un dels símptomes més inquietants¨.
En tan sols quatre capítols, tant extraordinàriament ètics com intel·lectualment eloqüents, analitza amb una profunda sinceritat del jo, la força dels valors morals estroncada en sec i completament absent mentre el procés del dol és viu, i cóm va tornant a créixer de mica en mica a mida que el sofriment intens...va sofrint.
El dol és el dolor de l'esperit i no s'apaivaga de manera sintètica o fingida, necessita el seu espai en el temps, per plorar ("Benaurats els qui ploren"), per patir-lo amb llibertat i naturalitat fins que es va restaurant a poc a poc la capacitat de rebre o fins que es va retrobant el seny.
"Sé que no tan sols s'han d'eixugar llàgrimes, sinó que també s'han de cicatritzar ferides...Però, oh, Déu! Fes-ho suaument, suaument..."
La narració adquireix una profunda intensitat quan el protagonista, conscient que les seves creences trontollen, s'esvaeix de qualsevol prejudici i estableix un diàleg espiritual sincer amb Ell, de tu a Tu, en una prosa apassionada que regalima el perfum de l'amor enyorat, fent de preguntes sentències i concloent respostes internes suturades amb el fil de la serenor.
Perquè si la fe ens abandona és perquè l'hem tinguda ("Truqueu i us obriran")
I si la fe ens vacil·la, és perquè està present ("A tot aquell qui té, li serà donat")
Lewis carrega paraules amb la tinta lluenta de l'esperança.
"Quan lloem no gaudim en certa manera d’allò que lloem, encara que estiguem lluny?...Amb la lloança encara puc gaudir, fins a una cert punt, d'ella i, fins a un cert punt,ja puc gaudir d'Ell".
Tot un manual de la intel·ligència en plena acció, la que engega el motor de la voluntat capaç de restablir l'encoratjament.
Un petit gran llibre amb una retòrica brillant escrit amb la tinta del color universal de la mort i de l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada