Desig de xocolata es llegeix bé. És pot seguir sense esforç, resulta agradable per passar l’estona.
Comença amb una trencadissa: una xocolatera antiga que s’ha trencat en caure i que en Max intenta restaurar “amb una pega que ho enganxa tot”. No sabem si també servirà per refer la vida dels seus personatges.
Seguint la trajectòria de la xocolatera, podem esbrinar la vida dels personatges que apareixen en el llibre.
Amb Desig de xocolata, fem un recorregut històric: des de la Barcelona actual cap a la Barcelona de finals del XIX i fins a la França de la Il·lustració, tot observant de passada el teixit social, les relacions i inquietuds de les diferents èpoques.
Es podria dir que, amb aquest objecte i de la mà de diferents dones (Sara, Aurora, Càndida, Marianna i Adelaïde), fem aquest recorregut.
En cada apartat, el plaer de la xocolata va acompanyat d’altres sensacions no tan plaents: plaer/engany a la primera, plaer/por a la segona i plaer/rebuig (en l’aparença) a la tercera.
Primera part. Assistim, expectants, igual que la Sara, a la trencadissa de la xocolatera i, al mateix temps, a la trencadissa de les esperances de la Sara de reconquistar el seu antic “enamorat”. El món que ella s’havia anat fabricant en trobades esporàdiques i no tan secretes com ella es pensava.
Segona part. El plaer de la xocolata va associat a la por de l’Aurora, por no tan sols per escurar d’amagat la xocolata sobrant, sinó també pel caire que prenia la vida de la seva amiga i mestressa; por per voler desempallegar-se d’una xocolatera que havia estat companya de les seves alegria i neguits.
Tercera part. La xocolata, en aquella època, era un plaer de reis. No obstant, l’Adelaïde vol marcar la diferència en demanar una xocolatera que s’apartés del gust de l’època “imposat” en certa manera per Madame de Pompadour.
També podem apreciar que el desig de xocolata ens posa de relleu un desig de llibertat. Llibertat per poder seguir el que desitja el nostre cor (primera part), per superar les diferències entre les classes socials (segona part), per exportar els principis de la revolució francesa (tercera part). Mentrestant, ara per ara podem assaborir una bona tassa o xicra de xocolata mentre llegim un bon llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada