Quan en la fisonomia particular d'un escriptor reconeixem originalitat, delicadesa o una força que ens empeny a devorar les seves pàgines, la nostra galeria d'idees porta el cartell de "talent".
Quan la nostra imaginació es fusiona amb la narrativa d'en Xavier Bosch en Algú com tu, ens deixem endur per la força de l'amor verdader que destil·la aquesta història entre dos éssers que es descobreixen durant quatre dies però que s'estimaran per sempre més, encara que no es tinguin.
La galeria del Jean-Pierre porta el cartell de "Pauline".
Quan la nostra fantasia viatja pels carrers silenciosos de la lectura, caminem de puntetes per l'escenari del gran teatre de la vida, decorat amb la delicadesa de "flors que volen": papallones de colors, sempre fràgils i misterioses voleiant pel món màgic de les llibreries de vell d'arreu. Llibreries que s'enlairen com autèntiques protagonistes, en un clar missatge de l'autor, d'honorança al llibre.
La galeria del paradís de les lletres porta el cartell de "biblioteca".
"Saps com en diuen, a Egipte, d'una biblioteca? - li havia
preguntat el Jean-Pierre -. El tresor del remei de l'ànima".
Quan l'original característica de la modernitat novel·lística, aquella que narra una novel·la dins de la novel·la (això és metanovel·la), es manifesta en una obra, aquesta ens proporciona un mosaic de personatges que entrecreuen les seves vides, com el George Whitman, un llibreter de New Jersey, que deixa dormir al pis de dalt de la seva botiga a Saint-Michel, París, a qualsevol persona que vulgui dedicar-se a escriure, a canvi de tres condicions: llegir un llibre al dia, despatxar dues hores a la llibreria i escriure una pàgina autobiogràfica també al dia.
"Una llibreria és... - va rumiar abans de dir-ho, però ho va
dir sense petulància - és la pàtria de la llibertat,
el refugi de les paraules, l'autèntic museu del pensament".
Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2015, Algú com tu, Xavier Bosch, periodista amb talent d'escriptor.
Maite Acuña
Font de la imatge- Miguel Mora. George Whitman, el librero parisiense de la generación 'beat'. El País, 20/12/2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada