- Mònica López Bages. Confidències d'una reina de Teresa Sagrera. La guia de Reus. Agost 2013.
- Lluís Llort. Abans que res, novel·les. El Punt Avui. 23/10/2012
- "Confidències d'una reina" a la fira del llibre de Frankfurt. NacióBaixMontseny. 10/10/2013
- Confidències d'una reina de Teresa Sagrara Bassa. Blog El viatger de les lletres. 8/08/2014
- Castell de Vilamajor
Entrevista - Esteve Plantada. La mort, la passió i l'odi són atemporals. NacióGranollers. 3/10/2013
Vídeo - Confidències d'una reina amb Teresa Sagrera, Primera part i Segona part.
dimarts, 26 d’abril del 2016
Teresa Sagrera: Confidències d'una reina
Tertúlia del mes d'abril
Etiquetes de comentaris:
Teresa Sagrera,
tertúlies
diumenge, 10 d’abril del 2016
Paraules dels tertulians: Desig de xocolata
Desig de xocolata es llegeix bé. És pot seguir sense esforç, resulta agradable per passar l’estona.
Comença amb una trencadissa: una xocolatera antiga que s’ha trencat en caure i que en Max intenta restaurar “amb una pega que ho enganxa tot”. No sabem si també servirà per refer la vida dels seus personatges.
Seguint la trajectòria de la xocolatera, podem esbrinar la vida dels personatges que apareixen en el llibre.
Amb Desig de xocolata, fem un recorregut històric: des de la Barcelona actual cap a la Barcelona de finals del XIX i fins a la França de la Il·lustració, tot observant de passada el teixit social, les relacions i inquietuds de les diferents èpoques.
Es podria dir que, amb aquest objecte i de la mà de diferents dones (Sara, Aurora, Càndida, Marianna i Adelaïde), fem aquest recorregut.
En cada apartat, el plaer de la xocolata va acompanyat d’altres sensacions no tan plaents: plaer/engany a la primera, plaer/por a la segona i plaer/rebuig (en l’aparença) a la tercera.
Primera part. Assistim, expectants, igual que la Sara, a la trencadissa de la xocolatera i, al mateix temps, a la trencadissa de les esperances de la Sara de reconquistar el seu antic “enamorat”. El món que ella s’havia anat fabricant en trobades esporàdiques i no tan secretes com ella es pensava.
Segona part. El plaer de la xocolata va associat a la por de l’Aurora, por no tan sols per escurar d’amagat la xocolata sobrant, sinó també pel caire que prenia la vida de la seva amiga i mestressa; por per voler desempallegar-se d’una xocolatera que havia estat companya de les seves alegria i neguits.
Tercera part. La xocolata, en aquella època, era un plaer de reis. No obstant, l’Adelaïde vol marcar la diferència en demanar una xocolatera que s’apartés del gust de l’època “imposat” en certa manera per Madame de Pompadour.
També podem apreciar que el desig de xocolata ens posa de relleu un desig de llibertat. Llibertat per poder seguir el que desitja el nostre cor (primera part), per superar les diferències entre les classes socials (segona part), per exportar els principis de la revolució francesa (tercera part). Mentrestant, ara per ara podem assaborir una bona tassa o xicra de xocolata mentre llegim un bon llibre.
Care Santos: Desig de xocolata
- Biografia. Web de Care Santos
- Jordi Nopca. Care Santos guanya el 34è Premi Ramon Llull. Ara.cat 30/01/2014
- Jordi Nopca. Care Santos i Rodrigo Muñoz guanyen els premis Edebé. Ara.cat 29/01/2015
- ACN. Care Santos: "A vegades trobo que sóc una dama del segle XIX que ha nascut tard". Vilaweb. 5/03/2014
- 'Desig de xocolata', de Care Santos, serà traduïda a sis llengües. Ara.cat 30/04/2014
- David Fajardo. "Desig de xocolata" de Care Santos. La finestra digital. 2/04/2014
- Irene Dalmases. Care Santos: "En mis novelas hago arqueología de las emociones". La Vanguardia. 15/03/2014
- Punt de lectura. Agullana. El diari digital de La Jonquera. 6/07/2014
- Desig de xocolata, de Care Santos. Nosaltres llegim. 2/04/2014
Entrevistes - Jordi Nopca. Care Santos. Ara.cat 29/03/2014
- Care Santos: "Les històries s'esperen i tenen el seu moment". Respostes.
- Martín López Vega. "A los chavales les digo: No leer es como no practicar el sexo". El Cultural de El Mundo. 22/04/2014
Vídeos - La passió per la xocolata. Sies.tv. 10/08/2015
- Desig de xocolata.
- Care Santos guanya el Premi Ramon Llull amb una obra sobre la xocolata. Vilaweb. 11/02/2014
- Presentació del llibre a la Pastisseria Can Falgueras de Vilassar de Mar 1. 6/04/2014
- Presentació del llibre a la Pastisseria Can Falgueras de Vilassar de Mar 2. 6/04/2014
- Care Santos llega a la feria con su 'Deseo de chocolate'. Badajoz online TV. 15/05/2015
- Feria Día del Libro de Madrid 2010. Entrevista a Care Santos. 29/07/2010
- Entrevista a Care Santos y Jessica Herrera. Gente Radio Tenerife. 21/06/2013.
Etiquetes de comentaris:
Care Santos,
tertúlies
dissabte, 20 de febrer del 2016
Paraules dels tertulians: El testament francès
Sense especificar-se en cap moment el que té de verídic aquest text, el protagonista d'aquesta novel·la, com el propi Makine, va néixer a Sibèria l'any 1957. El testament francès és un llibre d'homenatge a un amor llunyà i quasi impossible, França i la seva cultura, i també la història de la formació intel·lectual d'un jove afrancesat i occidentalitzat, sota la Rússia comunista.
Aquesta passió francesa li és transmesa al protagonista per un personatge carismàtic i inusual, la seva àvia materna, francesa, culta i sensible, indiferent i immutable a qualsevol desastre dins la voràgine del seu segle. Charlotte és una mítica supervivent de dues guerres mundials, d'una revolució i guerra civil, de les purgues estalinistes, de passar gana i violències. Una de les imatges centrals d'aquest temps suspès i detingut, petrificat a la memòria de Charlotte, té lloc en el París de 1910, el París d'un jove dandi anomenat Marcel Proust, del president Félix Faure i de la Bella Otero.
El seu net, criat amb els seus pares a una ciutat industrial de les ribes del Volga, ja adult, rememora la seva història en El testament francès. Queda marcat de per vida pels relats impressionistes de la seva àvia Charlotte, amb la que passa els estius a la seva humil casa de l'estepa siberiana. El nen, àvid d'històries franceses que el transporten a una rara "Alquímia del temps" anirà sofrint una escissió. Viure amb la seva àvia "implicava ja sentir-se en un altre lloc". Gràcies a ella quedarà estigmatitzat i sofrirà contínuament un desdoblament. El noi, adolescent, devorador voraç de biblioteques, junt amb la seva germana, "miren amb una mirada diferent a la de les altres persones". Contínuament pateixen una contradicció irreconciliable entre els lírics records de la seva àvia a l'entorn de la visita del zar Nicolàs II a París. Tampoc comprenen que aquella delicada jove francesa que s'havia passejat pels Camps Elisis fos la mateixa que esperava davant la finestra congelada pel gel el retorn del seu adorat marit Fiódor a les tres de la matinada, hora en que ell finalitzava la seva feina de funcionari.
Makine ha escrit un excel·lent llibre que alterna perfectament temps i espais rememorats, evocacions imaginàries i literàries i descripcions reals i quotidianes. Makine ha sabut dosificar perfectament la sorpresa i el desenllaç d'un misteri que s'apuntava lleument a les primeres pàgines del llibre. La contenció i intel·ligència de Makine ens endinsen en un relat subtil i creïble de fascinació i un text a voltes poètic, a voltes ple de duresa.
Marta Bayo Badia
divendres, 19 de febrer del 2016
Andreï Makine: El testament francès
Tertúlia del mes de febrer
Referències culturals
- Biografia. Wikipedia.
- Andréi Makine ha vendido 600.000 copias de "El testamento francés". El País. 28/11/1996
- Mercedes Monmany. Un destino ruso. Revista de Libros. 01/02/1997
- Sibèria. Viquipèdia.
- Loulou Lee. El testamento francés. Andréi Makine. Blog Un libro cada día. 29/12/2012
- Laura Freixas. Entre el cielo y la tierra, de Andrei Makine. Letras libres. Abril 2005
- Octavi Martí. Entrevista: Andréi Makine. El País. 30/12/2006
- Antonio Jiménez Barca. Entrevista: Andréi Makine. El País. 19/06/2010
Referències culturals
Etiquetes de comentaris:
Andreï Makine,
tertúlies
dissabte, 30 de gener del 2016
Paraules dels tertulians: Una pena en observació (II)
Amb tinta d'esperança
La mort és universal com l'amor. El testimoni que deixa C.S. Lewis en la seva obra ´´Un dol observat´´ - vàlvula d'escapament per la mort de la seva estimada esposa diagnosticada d'una malaltia inguarible- és l'udol esquinçador d'un llop solitari perdut en la tenebrositat d'una nit sense lluna, ferit de mort, ferit d'amor.
En tan sols seixanta-nou pàgines, tan lúcides com demolidores, Lewis evidencia com la fe de debò es pot convertir en fum de la imaginació, quan els xiscles desesperats escanyen qualsevol resposta de veritat capaç d'assossegar el dolor per la pèrdua d'un ésser estimat.
´´...On és Deu? Aquest és un dels símptomes més inquietants¨.
´´...On és Deu? Aquest és un dels símptomes més inquietants¨.
En tan sols quatre capítols, tant extraordinàriament ètics com intel·lectualment eloqüents, analitza amb una profunda sinceritat del jo, la força dels valors morals estroncada en sec i completament absent mentre el procés del dol és viu, i cóm va tornant a créixer de mica en mica a mida que el sofriment intens...va sofrint.
El dol és el dolor de l'esperit i no s'apaivaga de manera sintètica o fingida, necessita el seu espai en el temps, per plorar ("Benaurats els qui ploren"), per patir-lo amb llibertat i naturalitat fins que es va restaurant a poc a poc la capacitat de rebre o fins que es va retrobant el seny.
"Sé que no tan sols s'han d'eixugar llàgrimes, sinó que també s'han de cicatritzar ferides...Però, oh, Déu! Fes-ho suaument, suaument..."
La narració adquireix una profunda intensitat quan el protagonista, conscient que les seves creences trontollen, s'esvaeix de qualsevol prejudici i estableix un diàleg espiritual sincer amb Ell, de tu a Tu, en una prosa apassionada que regalima el perfum de l'amor enyorat, fent de preguntes sentències i concloent respostes internes suturades amb el fil de la serenor.
Perquè si la fe ens abandona és perquè l'hem tinguda ("Truqueu i us obriran")
I si la fe ens vacil·la, és perquè està present ("A tot aquell qui té, li serà donat")
Lewis carrega paraules amb la tinta lluenta de l'esperança.
"Quan lloem no gaudim en certa manera d’allò que lloem, encara que estiguem lluny?...Amb la lloança encara puc gaudir, fins a una cert punt, d'ella i, fins a un cert punt,ja puc gaudir d'Ell".
Tot un manual de la intel·ligència en plena acció, la que engega el motor de la voluntat capaç de restablir l'encoratjament.
Un petit gran llibre amb una retòrica brillant escrit amb la tinta del color universal de la mort i de l'amor.
Paraules dels tertulians: Una pena en observació
Fa pocs dies va ser Nadal. Aquest any, no ho semblava. Dies clars i assolellats. Temperatures altes, massa, per als hiverns que estem acostumats. En lloc d’abrics hem portar samarretes. Ha passat també Fi d’Any i Any Nou. Els Reis. No podien faltar! Els seus amics, els nens, els esperaven amb impaciència. Per tots, nens i grans, l’arribada del Reis, el millor de les festes. Quanta màgia! Quin goig la cara d’un infant davant dels regals! I quants regals al voltant de l’arbre, al costat del pessebre, a sobre d’una taula on els Reis i camells havien fet un tast d’allò que els menuts els hi havien deixat. Quin goig!!!
I just ara toca continuar el viatge per les estacions, com un tren que va portant passatgers, i cadascú baixa o puja a parada que toca. Les nostres pròximes estacions: prats verds, flors de tots els colors i mides, és la primavera; l’estiu ens porta dies llargs, platja, cossos esvelts; i la tardor, recollida de fruits, canvi del color dels boscos, ara vermellosos i groguencs. Ja tenim l’hivern: la neu blanca i de nou les festes.
Sense adonar-nos anem fent via, cada any igual, cada any diferent. L’última estació s’apropa. És massa d’hora. L’última vegada de veure sortir el sol. L’última vegada d’esperar la lluna. La primera vegada del què hi ha allà? Tots sabem que la nostra família, els nostres avantpassats ens esperen, ells hi són. Uns fa poc; altres, molt. Però, ens dol tant deixar els d’aquí!!!
En C.S. Lewis va viure aquesta experiència. En aquest cas, la mort de la seva dona. Ella va ser la que va marxar. Ell va patir el dol i va voler compartir-lo amb tots nosaltres.
La seva dona, la H (així l’anomena ell), després d’una llarga malaltia, càncer per més detall, el va deixar. Per anar on? Per primera vegada des que la va conèixer, enamorar-se, casar-se..., es troba sol, ben sol. Tot en ell és buidor.
En C.S. Lewis ja tenia 51 anys i ella no era precisament una joveneta. Ell, professor de Literatura Medieval a Oxford, molt conegut al Regne Unit per les seves conferències sobre temàtica cristiana i, allí i aquí, pels seus llibres per als petits de casa. Ella, poetessa nord-americana. Van trobar-se i estimar-se. Viure i compartir des d’aquell moment un viatge plaent, intens. Hi havia tant per viure!!! Durant aquells pocs anys es van complaure en l’amor, en totes les modalitats: solemne, joiós, romàntic, realista..., de vegades, dramàtic com una tempesta i de vegades, tan confortable i planer com posar-se les sabatilles. Sempre volien alguna cosa més. Buscaven en aquesta perfecció a Déu?
L’H. va ser, ara ja en passat, amiga, amant, mare, companya. Moments fàcils, moments difícils i també terribles. El pitjor de tots, la seva malaltia. Diagnòstics, radiografies, anàlisis, medicines. Falses esperances. Ella va patir molt. En Lewis, també. Però també van saber trobar moments de felicitat. Felicitat que omplia i donava forces per continuar. A l’H la va veure patir i molt. “Déu, feia falta això?” L’últim dia sobre el llit, l’un al costat de l’altre, “Estic en pau amb Déu! Ja puc marxar!” -va dir- “És que no hi estava sempre en pau amb Déu? Estic rabiós molt rabiós. Per què ella?”
“Tot es buidor, La casa buida. Jo buit. M’agrada la gent a casa. M’agrada que parlin entre ells. En canvi jo vull silenci. Ells diuen que ella hi és? Està en Déu! I jo dic “Torna, Torna!! Com ho sabeu que allà no es pateix? I com sabeu que pateix qui es queda i no qui marxa? El meu dol es punyent, net. Semblo borratxo. Els mateixos símptomes.“
Diu en Lewis:
“Busco Déu. I què trobo? Silenci i més silenci. Han passat uns dies. No puc parlar d’ella als fills. Apareix incomoditat. Igual passa al treball i amb la gent del carrer. I a sobre no puc pregar per ella. Per ella no puc! I això que he pregat per molts d’altres. Reconforta. Es llavors quan ploro com una magdalena. No vull que em vegin així. Jo he sigut un home de recursos. Encara ho sóc. Per què tanta buidor?
Toca treballar, això sembla que encara rutlla. Només això. La resta no hi és. No puc. Tot deixat. Déu vine! Deu torna! L’ H havia esdevingut costum. Ara ho veig. Sense pensar-hi sabia que hi era, les petites coses del cada dia, prendre una copa de vi, parlar per parlar. A vegades discussions, punts de vista diferents. Com el trobo a faltar el dia a dia d’abans!
No vull anar a dormir. Les nits son alhora punyents i plaents. Somio amb ella. La somio en present. Això no ho vull. Vull la H tal com era. Tampoc no vull un record transformat. Ni un somni present. Vull a ella. A ella!
Han passat força dies. Em trobo molt millor. Igual que quan hi ha molts dies de boira espessa, obres la finestra i que veus? Un sol radiant. Això m’ha passat amb l’ H. Un dia una forta impressió. Sé que hi és. Igual que si fos un sol. Hi és. Tant si el prens tombat a la platja, com si ests dins una habitació sense finestra. El sol hi és. El mateix que la H.
He sigut capaç de tornar als llocs on havíem trobat la felicitat. Sense ella. Es clar! Però jo sé que hi és. Tinc que fer un viatge. Vull anar a trobar-la. I fer-lo aviat. I al mateix temps que trigui molt en arribar l’última estació. Tinc tantes coses a fer!
A C.S. Lewis aquesta soledat i la seva presencia l’acompanya. Res es igual a quan estava solter. Ha sigut i és l’amant de H. Ha deixat les llibretes d’aquest últim temps on expressava els seus sentiments. Ara fa poesia. Poesia, sí. Per ella! Ha tornat.
És aquets el camí? Com serà la trobada? El temps d’allà és com el d’aquí?
L’“era” i el “serà”. Tinc pressa. Tinc temps. Hi ha tan per fer! I tant poc temps!
Roser SAURA
Font de la imatge
divendres, 29 de gener del 2016
C. S. Lewis: Una pena en observació
Tertúlia del mes de gener
- Biografia, premis i obres. Viquipèdia.
- Los Inklings. Viquipèdia.
- C. S. Lewis: Una pena en observación. Apuntes biográficos. Blog Perlas.
- José de Segovia. Tierras de penumbra: el problema del dolor. Revista Entrelíneas, 29/8/2014.
Etiquetes de comentaris:
C. S. Lewis,
tertúlies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





