- Biografia. Wikipedia.
- Blog No solo leo, también sueño. Grégoire Delacourt.
OPINIÓ - Blog No solo leo, también sueño. Reseña de La lista de mis deseos. 20/05/2014
- Blog Lectures de L'Espolsada. La llista dels meus desitjos. 23/03/2013
- Blog Els orfes del senyor Boix. La llista dels meus desitjos. Grégoire Delacourt. 25/06/2013
- Biblioteca virtual. Diputació de Barcelona. La llista dels meus desitjos.
- Blog El misterio de las letras. La lista de mis deseos. 8/02/2014
- El amor no es eterno, pero debemos lograr que sea intenso. EFE. La Vanguardia. 29/05/2016
dilluns, 13 de juny del 2016
Gregoire Delacourt: La llista dels meus desitjos
Tertúlia del mes de juny
Etiquetes de comentaris:
Gregoire Delacour,
tertúlies
dissabte, 28 de maig del 2016
Joël Dicker: La verdad sobre el caso Harry Quebert
Tertúlia del mes de maig
- Pàgina personal de l'autor (en francès).
- Trabalibros: Escritores: Joël Dicker.
- Wikipedia: Joël Dicker
- Justo Navarro. El mejor libro del año según los lectores: "La verdad sobre el caso Harry Quebert". El País. 18/12/2013
- Catalina Guerrero. El fenómeno editorial Joël Dicker llega a España. La Vanguardia. 11/06/2013
- Viquipèdia: Nou Hampshire.
- J. Losa. Joël Dicker: "Se me compara con escritores que no he leído". Público Libros. 29/06/2013
- Fàtima Uríbarri. Joël Dicker: "No es fácil encontrar tu lugar en un mundo en el que todos van metiendo el codo". El Periódico. 15/08/2013
- Lucía Berruga. Reseñando la verdad sobre el caso Harry Quebert, de Joël Dicker. Culturamas. 20/11/2013
- Antonio Fontana. La verdad sobre el caso Joël Dicker. ABC Cultura. 5/07/2013
Entrevistes - Vídeo I
- Vídeo II
- Antonio Fontana. Joël Dicker: "No me consideraré escritor hasta dentro de veinte años". ABC Cultura. 28/04/2014
- Lola Galán. Los enigmas de la verdad. El País. 22/06/2013

Etiquetes de comentaris:
Joël Dicker,
tertúlies
dimecres, 27 d’abril del 2016
Paraules dels tertulians: Confidències d'una reina
Confidències d’una reina, un passeig pel Vilamajor del segle XII
Una
de les missions de la literatura és transportar-nos a un altre paratge,
a un altre temps, fer-nos transitar per camins que mai hem recorregut
oblidant-nos per uns instants que, en realitat, mai ens hem mogut del
nostre lloc de lectura.
Amb la novel·la Confidències d'una reina,
Teresa Sagrera ens ofereix un viatge al Vilamajor del segle XII en una
expedició pel món medieval de la mà de personatges històrics com
Peronella, reina d'Aragó, qui, malgrat no haver conegut a la seva mare,
Agnès de Poitiers, sentiria eternament la seva absència. Amb només
catorze anys contrau matrimoni amb Ramon Berenguer IV, comte de
Barcelona, de quaranta. A la cerimònia lluirà les arracades de perles de
Berenguera, l'encarregada d'educar-la per ser reina i a qui faria llum
permanentment en el silenci de la seva cambra reial, per tal de mantenir
viu el seu esperit i els seus consells: "Val més el que es calla que el que es diu".
Una novel·la històrica excel·lentment documentada que ens il·lustra tan en la forma: "Qualsevol dona s'hauria sentit orgullosa de ser escollida per engendrar la descendència que uniria el regne d'Aragó i els comtats de Catalunya"; com en el contingut: "El gran Guillem IX d'Aquitània, el més gran poeta en llengua occitana, que deixà enrere el llatí i feu les seves composicions en la llengua que podia entendre el poble". Dotat d'una sensibilitat extraordinària per la poesia i reconegut com el primer dels trobadors, l'avi matern de Peronella dormitava per l'ànima de la seva neta fins que un jove trobador, Guillem de Vila-rasa, acompanyat del seu llaüt, entona la melodia capaç de despertar l'essència del poeta captivant-la fins fer-la embogir d'amor. "El nostre amor va més enllà d'aquest món i ningú el podrà destruir".
Lliure tan en les temàtiques com en el to, Sagrera va encaixant perfectament totes les peces del puzle igual que el ritme intern al que sotmet el lector quan aquest viatja al costat de personatges tan entranyables com en Grau, el cuiner de palau a Vila Maior, un pou de saviesa, d'equilibri, amb una gran capacitat de paciència que culmina en un permanent estat filosòfic: "És evident que per conèixer la gent el més important és aprendre a escoltar-la".
Però és amb l'esplèndida definició de la personalitat de la Loreto, la dama de Peronella, on l'escriptora instaura una connivència amb el lector capaç de convertir-la en previsible, com si la coneguéssim de tota la vida: "Les violetes eren com ella, silvestres però a la vegada delicades; fràgils, però al mateix temps s'alcen amb fermesa amb la seva forta tija, petites, però alhora valentes per gosar alegrar amb el seu color els racons més ombrívols del bosc, pròpies dels boscos d'alzines com els que embolcallaven Vila Maior. Realment n'estava convençuda: la Loreto era com les violetes de bosc, que tenen les fulles en forma de cor, tan gran com el de la seva dama".
Bojament enamorada de l’espòs de la seva reina en silenci, la Loreto es converteix en còmplice perquè Peronella pugui escapar-se una nit del palau per abraçar-se amb el seu estimat trobador. Aquella va ser la nit on les dues dones, que lluitaven per sobreviure en un entorn hostil, van viure com realment desitjaven.
Amb perfum de violetes i transformada en reina, la Loreto engendraria Guillem Berenguer de Barcelona en la cambra reial que aquella nit visitaria el comte Ramon Berenguer IV que, fins anys més tard, no resoldria l'enigma de l'olor de violetes.
Amb perfum de llibertat i galopant pel mig del bosc abraçada al seu amor, Peronella i Guillem cavalcarien junts cap a la dolça felicitat.
L'estructura d'aquest llibre ens proporciona nombroses cites deliciosament seleccionades amb què Sagrera el dota d'una dimensió diàfana i ens transporta a un altre temps i alhora aquí mateix:
"Sóc amor, i he fet de l'estimació el meu estatge,
goig i alegria és la casa on m'estic.
Sóc pau i benestar, quan parlo
duc el descans i trec el neguit."
Abraham Ben Hasday (jueu barceloní segle XII)
Una obra premiada de manera excepcional en la categoria de finalista del Premi Néstor Luján 2013 (aquest guardó només té un guanyador), però tots els lectors de Confidències d'una reina sortim guanyadors d'aquesta expedició en què Teresa Sagrera ens guia de manera magistral pel Vilamajor del segle XII.
Maite ACUÑA
Font de la imatge portada del llibre
dimarts, 26 d’abril del 2016
Teresa Sagrera: Confidències d'una reina
Tertúlia del mes d'abril
- Mònica López Bages. Confidències d'una reina de Teresa Sagrera. La guia de Reus. Agost 2013.
- Lluís Llort. Abans que res, novel·les. El Punt Avui. 23/10/2012
- "Confidències d'una reina" a la fira del llibre de Frankfurt. NacióBaixMontseny. 10/10/2013
- Confidències d'una reina de Teresa Sagrara Bassa. Blog El viatger de les lletres. 8/08/2014
- Castell de Vilamajor
Entrevista - Esteve Plantada. La mort, la passió i l'odi són atemporals. NacióGranollers. 3/10/2013
Vídeo - Confidències d'una reina amb Teresa Sagrera, Primera part i Segona part.
Etiquetes de comentaris:
Teresa Sagrera,
tertúlies
diumenge, 10 d’abril del 2016
Paraules dels tertulians: Desig de xocolata
Desig de xocolata es llegeix bé. És pot seguir sense esforç, resulta agradable per passar l’estona.
Comença amb una trencadissa: una xocolatera antiga que s’ha trencat en caure i que en Max intenta restaurar “amb una pega que ho enganxa tot”. No sabem si també servirà per refer la vida dels seus personatges.
Seguint la trajectòria de la xocolatera, podem esbrinar la vida dels personatges que apareixen en el llibre.
Amb Desig de xocolata, fem un recorregut històric: des de la Barcelona actual cap a la Barcelona de finals del XIX i fins a la França de la Il·lustració, tot observant de passada el teixit social, les relacions i inquietuds de les diferents èpoques.
Es podria dir que, amb aquest objecte i de la mà de diferents dones (Sara, Aurora, Càndida, Marianna i Adelaïde), fem aquest recorregut.
En cada apartat, el plaer de la xocolata va acompanyat d’altres sensacions no tan plaents: plaer/engany a la primera, plaer/por a la segona i plaer/rebuig (en l’aparença) a la tercera.
Primera part. Assistim, expectants, igual que la Sara, a la trencadissa de la xocolatera i, al mateix temps, a la trencadissa de les esperances de la Sara de reconquistar el seu antic “enamorat”. El món que ella s’havia anat fabricant en trobades esporàdiques i no tan secretes com ella es pensava.
Segona part. El plaer de la xocolata va associat a la por de l’Aurora, por no tan sols per escurar d’amagat la xocolata sobrant, sinó també pel caire que prenia la vida de la seva amiga i mestressa; por per voler desempallegar-se d’una xocolatera que havia estat companya de les seves alegria i neguits.
Tercera part. La xocolata, en aquella època, era un plaer de reis. No obstant, l’Adelaïde vol marcar la diferència en demanar una xocolatera que s’apartés del gust de l’època “imposat” en certa manera per Madame de Pompadour.
També podem apreciar que el desig de xocolata ens posa de relleu un desig de llibertat. Llibertat per poder seguir el que desitja el nostre cor (primera part), per superar les diferències entre les classes socials (segona part), per exportar els principis de la revolució francesa (tercera part). Mentrestant, ara per ara podem assaborir una bona tassa o xicra de xocolata mentre llegim un bon llibre.
Care Santos: Desig de xocolata
- Biografia. Web de Care Santos
- Jordi Nopca. Care Santos guanya el 34è Premi Ramon Llull. Ara.cat 30/01/2014
- Jordi Nopca. Care Santos i Rodrigo Muñoz guanyen els premis Edebé. Ara.cat 29/01/2015
- ACN. Care Santos: "A vegades trobo que sóc una dama del segle XIX que ha nascut tard". Vilaweb. 5/03/2014
- 'Desig de xocolata', de Care Santos, serà traduïda a sis llengües. Ara.cat 30/04/2014
- David Fajardo. "Desig de xocolata" de Care Santos. La finestra digital. 2/04/2014
- Irene Dalmases. Care Santos: "En mis novelas hago arqueología de las emociones". La Vanguardia. 15/03/2014
- Punt de lectura. Agullana. El diari digital de La Jonquera. 6/07/2014
- Desig de xocolata, de Care Santos. Nosaltres llegim. 2/04/2014
Entrevistes - Jordi Nopca. Care Santos. Ara.cat 29/03/2014
- Care Santos: "Les històries s'esperen i tenen el seu moment". Respostes.
- Martín López Vega. "A los chavales les digo: No leer es como no practicar el sexo". El Cultural de El Mundo. 22/04/2014
Vídeos - La passió per la xocolata. Sies.tv. 10/08/2015
- Desig de xocolata.
- Care Santos guanya el Premi Ramon Llull amb una obra sobre la xocolata. Vilaweb. 11/02/2014
- Presentació del llibre a la Pastisseria Can Falgueras de Vilassar de Mar 1. 6/04/2014
- Presentació del llibre a la Pastisseria Can Falgueras de Vilassar de Mar 2. 6/04/2014
- Care Santos llega a la feria con su 'Deseo de chocolate'. Badajoz online TV. 15/05/2015
- Feria Día del Libro de Madrid 2010. Entrevista a Care Santos. 29/07/2010
- Entrevista a Care Santos y Jessica Herrera. Gente Radio Tenerife. 21/06/2013.
Etiquetes de comentaris:
Care Santos,
tertúlies
dissabte, 20 de febrer del 2016
Paraules dels tertulians: El testament francès
Sense especificar-se en cap moment el que té de verídic aquest text, el protagonista d'aquesta novel·la, com el propi Makine, va néixer a Sibèria l'any 1957. El testament francès és un llibre d'homenatge a un amor llunyà i quasi impossible, França i la seva cultura, i també la història de la formació intel·lectual d'un jove afrancesat i occidentalitzat, sota la Rússia comunista.
Aquesta passió francesa li és transmesa al protagonista per un personatge carismàtic i inusual, la seva àvia materna, francesa, culta i sensible, indiferent i immutable a qualsevol desastre dins la voràgine del seu segle. Charlotte és una mítica supervivent de dues guerres mundials, d'una revolució i guerra civil, de les purgues estalinistes, de passar gana i violències. Una de les imatges centrals d'aquest temps suspès i detingut, petrificat a la memòria de Charlotte, té lloc en el París de 1910, el París d'un jove dandi anomenat Marcel Proust, del president Félix Faure i de la Bella Otero.
El seu net, criat amb els seus pares a una ciutat industrial de les ribes del Volga, ja adult, rememora la seva història en El testament francès. Queda marcat de per vida pels relats impressionistes de la seva àvia Charlotte, amb la que passa els estius a la seva humil casa de l'estepa siberiana. El nen, àvid d'històries franceses que el transporten a una rara "Alquímia del temps" anirà sofrint una escissió. Viure amb la seva àvia "implicava ja sentir-se en un altre lloc". Gràcies a ella quedarà estigmatitzat i sofrirà contínuament un desdoblament. El noi, adolescent, devorador voraç de biblioteques, junt amb la seva germana, "miren amb una mirada diferent a la de les altres persones". Contínuament pateixen una contradicció irreconciliable entre els lírics records de la seva àvia a l'entorn de la visita del zar Nicolàs II a París. Tampoc comprenen que aquella delicada jove francesa que s'havia passejat pels Camps Elisis fos la mateixa que esperava davant la finestra congelada pel gel el retorn del seu adorat marit Fiódor a les tres de la matinada, hora en que ell finalitzava la seva feina de funcionari.
Makine ha escrit un excel·lent llibre que alterna perfectament temps i espais rememorats, evocacions imaginàries i literàries i descripcions reals i quotidianes. Makine ha sabut dosificar perfectament la sorpresa i el desenllaç d'un misteri que s'apuntava lleument a les primeres pàgines del llibre. La contenció i intel·ligència de Makine ens endinsen en un relat subtil i creïble de fascinació i un text a voltes poètic, a voltes ple de duresa.
Marta Bayo Badia
divendres, 19 de febrer del 2016
Andreï Makine: El testament francès
Tertúlia del mes de febrer
Referències culturals
- Biografia. Wikipedia.
- Andréi Makine ha vendido 600.000 copias de "El testamento francés". El País. 28/11/1996
- Mercedes Monmany. Un destino ruso. Revista de Libros. 01/02/1997
- Sibèria. Viquipèdia.
- Loulou Lee. El testamento francés. Andréi Makine. Blog Un libro cada día. 29/12/2012
- Laura Freixas. Entre el cielo y la tierra, de Andrei Makine. Letras libres. Abril 2005
- Octavi Martí. Entrevista: Andréi Makine. El País. 30/12/2006
- Antonio Jiménez Barca. Entrevista: Andréi Makine. El País. 19/06/2010
Referències culturals
Etiquetes de comentaris:
Andreï Makine,
tertúlies
Subscriure's a:
Missatges (Atom)