dimarts, 15 de novembre del 2016

Josep Pla: El quadern gris

Tertúlia del mes de novembre


             Antologia de textos


La premsa en el 25è aniversari de la mort de Josep Pla

1. Núria Esponellà. Josep Pla i el nen interior

2. Teresa Amat: Eixos turons... altius damunt del Pla – Quadern El País, 27 d'abril 2006

3. Gerard Bagué: Pla, encara inabastable – Quadern El País, 27 d'abril 2006

4. Miquel À. Limon Pons: La diabòlica mania que no cessa – Diari de Balears, 24/04/06

5. Rosa M. Martínez Ascaso: Shakespeare segons Pla – Avui, 23/04/06

6. Josep M. Fonalleras: El abismo y Josep Pla – La Vanguardia, 23/04/06

7. Jordi Capdevila: Pla, el més llegit – Avui, 22 d'abril 2006

8. Julià Guillamon: 25 años sin Pla – La Vanguardia, 19 d'abril 2006

9. Jordi Pujol entona un «mea culpa» i justifica les seves desavinences amb Josep Pla. Vilaweb, dimarts, 28 de març de 2006


---------------------------------

Altres referències:
Vídeos

Font de les imatges

dimarts, 1 de novembre del 2016

Trobada amb l'escriptora Carme Barbany

El passat 20 d'octubre va visitar la biblioteca l'escriptora Carme Barbany per parlar del llibre que hem llegit aquest mes a les tertúlies: Sota les llambordes, un jardí.


La xerrada va ser molt interessant. Va començar explicant que el llibre havia estat un encàrrec i que havia de ser ambientat a Granollers a l'època de la postguerra.

Ella va pensar en fer una història de dones valentes i sàvies, "dones com les que he conegut", reals, mediterrànies, amb una certa inspiració també en els contes catalans que tant havia escoltat durant la seva infància.

En els anys en què la Carme Barbany va anar a viure-hi, a la dècada dels 60, hi havia dos Granollers molt delimitats: d'una banda, la part antiga, i de l'altra, la part nova al costat de l'estació, on anaven a parar molts grups de població nouvinguda d'arreu i on es produïa un mestissatge de cultures.

El títol de la novel·la, a més de ser un homenatge al seu pare, al·ludeix a que durant la postguerra la vida era gris, però malgrat aquella grisor de la superfície s'estaven fent coses i hi havia una activitat mig amagada que donava esperances.

El procés de creació de la novel·la va patir modificacions. En un principi, l'autora es va proposar fer una escaleta i seguir una planificació prèvia, però al tercer capítol va decidir deixar l'escaleta i seguir segons la seva intuïció i l'evolució dels personatges.


Volia parlar de dues generacions de dones: les que havien passat la guerra i les que no l'havien passat però en sentien parlar molt sovint. A poc a poc va anar tenint clars els personatges i el desenvolupament de la història.

Tot i que es tracta d'una novel·la històrica, és ficció. No obstant això, hi ha al·lusions a fets reals:

  • la detenció de tres persones 
  • les classes clandestines de català
  • la referència a unes tietes
  • les festes majors
  • alguns personatges inspirats en persones reals
La novel·la es va anar construint com un trencaclosques, calia anar encaixant peces fins que tot va quedar rodó.

En el procés de creació va donar a llegir l'obra a diferents persones, amb punts de vista diversos, i va recollir els comentaris i suggeriments. També va buscar qui l'assessorés en aspectes com la música que va apareixent al relat o com la cuina.


Per acabar, la Carme Barbany va narrar un conte, una història que tenia com a protagonista una actriu de teatre, i ho va fer d'una manera tan magistral que tothom va quedar fascinat, tant per la interpretació com pel final inesperat.

En resum, va ser un acte entranyable que va ajudar a entendre l'abast de la novel·la i va servir per comprovar la proximitat de l'escriptora Carme Barbany. Gràcies!

dijous, 29 de setembre del 2016

Invitació


Durant la inauguració de les tertúlies el passat 22 de setembre es va parlar molt de la importància de la lectura.
 
El temps per a llegir, igual que el temps per a estimar, eixampla el temps de viure.
Aquest pensament d’en Daniel Pennac, al qual s’hi adjuntava un quadre d’en Casas que homenatgem aquest curs, motivava emprendre la temporada amb singular entusiasme. La singularitat està en la consciència decidida que la gent del nostre país la volem culta per damunt de moltes altres categories socials.
Amic tertulià, lector que t’has aturat en aquestes ratlles, conciutadà que tens aquest mateix pensar: CONVIDA, des de la teva experiència, mostrant els nostres dossiers, referenciant el nostre blog, com tu entenguis que ho has de fer, però fes-ho. CONVIDA a assistir als actes de les nostres tertúlies, als que més plaguin a qui parlis, al que creguin més assequible per començar... Acompanya, si cal. I fes-ho amb determinació, simpatia i respecte. No per augmentar el nombre. Sí, per ser ciutadans amb cultura.  
Eixampla el temps de viure a tothom qui t’envolta!
Lola Tresserras

Font de la imatge 


Properes activitats


diumenge, 25 de setembre del 2016

Paraules dels tertulians: Algú com tu

Una gota de mel

Quan en la fisonomia particular d'un escriptor reconeixem originalitat, delicadesa o una força que ens empeny a devorar les seves pàgines, la nostra galeria d'idees porta el cartell de "talent". 

Quan la nostra imaginació es fusiona amb la narrativa d'en Xavier Bosch en Algú com tu, ens deixem endur per la força de l'amor verdader que destil·la aquesta història entre dos éssers que es descobreixen durant quatre dies però que s'estimaran per sempre més, encara que no es tinguin. 

La galeria del Jean-Pierre porta el cartell de "Pauline".

Quan la nostra fantasia viatja pels carrers silenciosos de la lectura, caminem de puntetes per l'escenari del gran teatre de la vida, decorat amb la delicadesa de "flors que volen": papallones de colors, sempre fràgils i misterioses voleiant pel món màgic de les llibreries de vell d'arreu. Llibreries que s'enlairen com autèntiques protagonistes, en un clar missatge de l'autor, d'honorança al llibre. 

La galeria del paradís de les lletres porta el cartell de "biblioteca". 

"Saps com en diuen, a Egipte, d'una biblioteca? - li havia 
preguntat el Jean-Pierre -. El tresor del remei de l'ànima".

Quan l'original característica de la modernitat novel·lística, aquella que narra una novel·la dins de la novel·la (això és metanovel·la), es manifesta en una obra, aquesta ens proporciona un mosaic de personatges que entrecreuen les seves vides, com el George Whitman, un llibreter de New Jersey, que deixa dormir al pis de dalt de la seva botiga a Saint-Michel, París, a qualsevol persona que vulgui dedicar-se a escriure, a canvi de tres condicions: llegir un llibre al dia, despatxar dues hores a la llibreria i escriure una pàgina autobiogràfica també al dia. 


"Una llibreria és... - va rumiar abans de dir-ho, però ho va 
dir sense petulància - és la pàtria de la llibertat, 
el refugi de les paraules, l'autèntic museu del pensament". 

Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2015, Algú com tu, Xavier Bosch, periodista amb talent d'escriptor. 

Maite Acuña
Font de la imatge

divendres, 23 de setembre del 2016

Inauguració de les tertúlies 2016-2017

El dijous 22 de setembre va tenir lloc l'acte d'inauguració de les Tertúlies Literàries de L'Ametlla del Vallès a la sala polivalent de la Biblioteca Josep Badia. 

Després d'unes paraules de benvinguda de la directora de la biblioteca, Míriam Iglesias, i de l'alcalde de L'Ametlla del Vallès, Andreu González, donant suport a la tasca feta durant els últims anys, la coordinadora de les tertúlies, Lola Tresserras, va presentar la programació de lectures i sortides al teatre per a aquest curs que comença. 

Una programació ben farcida d'obres interessants per gaudir de moments intensos llegint i comentant llibres o assistint al teatre. 

A continuació, la trobada amb l'escriptor Xavier Bosch, que ens va parlar de la seva novel·la Algú com tu, una lectura recomanada per les tertúlies per a aquest mes de setembre.


Des del primer moment, l'autor es va mostrar molt proper i va connectar de seguida amb el públic explicant d'on havia sortir la primera idea de la història narrada a la novel·la i com es va documentar per descriure amb fidelitat els ambients i els espais, fins al punt de viatjar a París i comprovar a quina hora del dia el sol donava a la façana de la casa on un dels protagonistes tenia la seva galeria. 

Es va referir a moltes anècdotes relacionades amb el llibre i va utilitzar reproduccions dels quadres que apareixen a la narració per recrear la galeria d'art, que juga un paper important a la novel·la. Es va crear una atmosfera molt agradable i el temps es va passar volant, hauríem volgut poder continuar durant una bona estona més. 

Abans d'acabar, una de les participants de les tertúlies, Maite Acuña, va llegir les paraules dels tertulians, que van agradar a tothom, i després va haver una estona de col·loqui, preguntes i comentaris del públic. 


A continuació, uns quants enllaços per ampliar la informació sobre l'autor i la novel·la:

      OPINIÓ
      ENTREVISTES

       UN CONTE DE XAVIER BOSCH